Camperola Llatina

Camperola llatina
Contextualització
Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductorcatalà. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i elmàxim representant de la poesia del Noucentisme.
Aquesta obra creà un nou estil de poesia amorosa.
El poema està dividit en quatre estrofes. Les dues primeres consten de quatre versos i les altres duesde tres, per tant dos quartets i dos tercets equivalen a un sonet.
Anàlisi del contingut
Què diu cada estrofa:
1ª .Una camperola sembra a la tardor.
2ª .Es fa una descripció d’aquesta dona,sobretot al seu cos.
3ª .Es fa una acurada descripció de la boca i dels llavis.
4ª .Tot i així és una estàtua d’una deessa antiga que està sota terra.
 
És precisament en aquest clima de
recuperaciódel llegat grecoromà que va aparèixer la
poesia de Josep Carner «Camperola llatina», recollida
en la seva obra Verger de les galanies, que pretenia
reivindicar també el lligam existent amb elsantics. En aquest sentit, Carner converteix –realitzant
una operació típicament noucentista– la figura d’una
dona que treballa al camp en una estàtua majestuosa.
Per això, la camperola s’apareix alsulls del lector
com una dona «mig espellifada» i, a la vegada, «mig
augusta». Al darrere del poema s’hi fa palesa, doncs,
la intenció de crear una identitat nacional marcada
per l’ascendent clàssic.Els tòpics doncs podrien ser dos: donna angelicata (dona de la naturalesa angèlic, un ésser superior, gairebé diví) o bé descriptio puellae (pequè fa una descripció de la noia de tota la part de lacintura).
Hi ha ús d’elisions (gleva amiga) i de sinalefes (vetlla encara). També metàfores i comparacions.
Métrica   
Aquest sonet té una rima d’art major, i consonant.
10 A       10 A     10C    10 E
10 B       10 B     10 C    10 E
10 A       10 A     10 D    10 D
10 B       10 B
           
En conclusió m’ha costat comprendre el poema pelf et de que hi ha paraules que desconec i...