Can del mat encalmat


Cançó del matí encalmat, Salvador Espriu
Aquest poema de Salvador Espriu (1913-1985) pertany a l’obra El caminant i el mur que conjuntament amb altres de les seves obres constitueixen la creaciód’un univers personal, poètic i mític amb el referent de Sinera (Arenys) . Espriu va ser una dels autors que van patir la Guerra Civil i tot i que no va marxar va patir un exili interior quecondicionarà tota la seva obra.Espriu estava destinat a ser narrador, però la tragèdia de la Guerra Civil el va convertir en poeta. La seva poesia analitza i valora la mort, el destí tràgic i inexorable del’home, la desaparició dels éssers estimats o la destrucció de la guerra.Té un formació clàssica i la seva obra poètica s’organitza a una sèrie de cicles temàtics que van apareixent a totes les seves obressobretot el pas del temps i la mort. També és important en la seva obra poètica el mite de Sinera ( Arenys a l’inrevés) que és elaborat a base de recorda d’un món, el de la seva infantesa iadolescència arrasat per la guerra.
La cançó del matí encalmat que comentem tracta el tema del pas del temps i la mort en la línia de la seva obra poètica. Està composta per quatre estrofes que podríemdividir en dues parts: les 3 primeres que tracten la tradició literària clàssica sobre la mort i la quarta que explica la mort des d’un paisatge familiar emmarcada en la seva casa d’Arenys de Mar.
Elpoema comença amb l’aigua que en la mitologia ha estat el símbol del pas de la vida a la mort, com una frontera entre el món terrenal i els dels déus. Així en el poema el mar és una metàfora de la vida.El sol matinal ha anat daurant “el llarg somni de l’aigua” és a dir que l’allunya com un camí que té com a final la mort. Per això els ulls del poeta són plens de calma “ dels qui arriba la calma”. Toti aquesta serenitat no poden deixar de veure com passen els anys “ se’n va la meva barca” i des de la terra una veu li diu “ et perdràs pel camí que no té tornada”. En la tercera estrofa hi ha...