Canal D'Urgell
Páginas: 19 (4588 palabras)
Publicado: 24 de octubre de 2012
EL CANAL D’URGELL
1) Antecedents del canal
Catalunya era, al segle XIX, un gran nucli industrial. Les màquines de vapor i l’energia hidràulica en mans de la burgesia la van convertir en un entramat d’indústries que van desenvolupar ciutats com Barcelona i allargaren en la seva zona d’influència assentaments industrials (colònies) que modificaren el paisatge amb xarxes decomunicació, municipis en creixement i conversió del pagès en assalariat fabril.
La plana de Lleida, però, restava apartada de la producció industrial, i es mantenia dins un sistema econòmic agrari. La plana d’Urgell era productora de cereal que s’exportava cap als llocs de forta demanda, especialment a Barcelona.
La plana era una zona amb una extensió considerable, un règim de possessió de la terrabàsicament latifundista i que produïa cereal de forma molt irregular en quantitat i qualitat. La pagesia, sobretot el petit propietari, estava obligat a endeutar-se i la periodicitat d’un any de bona collita amb un altre o uns altres de dolenta els sotmetia a continus i cíclics endeutaments i pagaments del deute.
La Catalunya occidental era pobra, amb dèficits productius i amb una agricultura desubsistència que forçava l’emigració cap a altres indrets. La base econòmica i de comunicacions de finals del segle XVIII i començaments del XIX no oferien oportunitats per a la industrialització. L’única sortida era el foment de l’agricultura i l’obtenció dels màxims beneficis agraris. Es tractava d’establir la unió entre l’agricultura, el comerç i la indústria.
Com digué Romà Rossell, “si seempieza fomentando la Agricultura, la baratura de los víveres asegura la subsistencia de las Fábricas; y la prosperidad de éstos, y de aquélla, promueven con facilidad un Comercio activo ...” [1].
Aquest seria el plantejament de la Societat Econòmica de Tàrrega, la primera en crear-se a Catalunya a finals de 1776 -i aprovada oficialment el 26 d’octubre de 1777-. Tàrrega, capital de l’Urgell, erauna ciutat estructurada de base agrària amb comerciants, advocats i mestres d’oficis, eclesiàstics i funcionaris.
La Societat Econòmica fou creada precisament per aquesta presència d’elements cultes que enriqueixen la capital comarcal -tot i l’emigració per culpa de la sequera- i partia del desig oficial de la creació d’aquest tipus de Societats en ciutats amb un mínim substrat intel·lectual.La creació de la Societat també tenia una fita ben determinada : el canal d’Urgell, que la mateixa Societat esmenta com un dels fonaments pels quals va ser creada : “El proyecto de fecundar el Urgel con las aguas del Río Segre que es el gran objeto de las actuales tareas de la Sociedad” -que, fins i tot, va canviar de nom el 1787 per la de “Amigos del País de Urgel”- [2].
El canal serviriaper solucionar els problemes de regadiu i les dificultats de transport dels productes de la plana d’Urgell, les dues principals mancances per al desenvolupament de la zona. El tercer gran problema econòmic, segons la Societat, era la manca d’indústria [3].
El canal d’Urgell no és pas un projecte genuí de la Sociedad. Segons Valeri Serra, a l’arxiu municipal de Manresa es guarda un documentde l’1 d’octubre de 1346 on Jaume Comte d’Urgell manifestava que volia construir un canal que regués l’Urgell [4].
La construcció del canal anava prenent embranzida o apaivagant-se segons la conjuntura econòmica i política que s’esdevenien als centres de poder. Tot el 1700 és un seguit de projectes, estudis i també de paralitzacions, reestudis i pèrdues dels projectes anteriors.
El 1786 unestudi de la Junta de Comerç de Barcelona a proposta de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tàrrega incloïa en el projecte que el canal fos navegable per a donar sortida dels productes de l’Urgell al mar.
S’adduïa que la despesa de la construcció seria fàcilment amortitzable amb la combinació de rec i navegació -que fomentaria el comerç i la indústria-.
La idea de foment de la...
1) Antecedents del canal
Catalunya era, al segle XIX, un gran nucli industrial. Les màquines de vapor i l’energia hidràulica en mans de la burgesia la van convertir en un entramat d’indústries que van desenvolupar ciutats com Barcelona i allargaren en la seva zona d’influència assentaments industrials (colònies) que modificaren el paisatge amb xarxes decomunicació, municipis en creixement i conversió del pagès en assalariat fabril.
La plana de Lleida, però, restava apartada de la producció industrial, i es mantenia dins un sistema econòmic agrari. La plana d’Urgell era productora de cereal que s’exportava cap als llocs de forta demanda, especialment a Barcelona.
La plana era una zona amb una extensió considerable, un règim de possessió de la terrabàsicament latifundista i que produïa cereal de forma molt irregular en quantitat i qualitat. La pagesia, sobretot el petit propietari, estava obligat a endeutar-se i la periodicitat d’un any de bona collita amb un altre o uns altres de dolenta els sotmetia a continus i cíclics endeutaments i pagaments del deute.
La Catalunya occidental era pobra, amb dèficits productius i amb una agricultura desubsistència que forçava l’emigració cap a altres indrets. La base econòmica i de comunicacions de finals del segle XVIII i començaments del XIX no oferien oportunitats per a la industrialització. L’única sortida era el foment de l’agricultura i l’obtenció dels màxims beneficis agraris. Es tractava d’establir la unió entre l’agricultura, el comerç i la indústria.
Com digué Romà Rossell, “si seempieza fomentando la Agricultura, la baratura de los víveres asegura la subsistencia de las Fábricas; y la prosperidad de éstos, y de aquélla, promueven con facilidad un Comercio activo ...” [1].
Aquest seria el plantejament de la Societat Econòmica de Tàrrega, la primera en crear-se a Catalunya a finals de 1776 -i aprovada oficialment el 26 d’octubre de 1777-. Tàrrega, capital de l’Urgell, erauna ciutat estructurada de base agrària amb comerciants, advocats i mestres d’oficis, eclesiàstics i funcionaris.
La Societat Econòmica fou creada precisament per aquesta presència d’elements cultes que enriqueixen la capital comarcal -tot i l’emigració per culpa de la sequera- i partia del desig oficial de la creació d’aquest tipus de Societats en ciutats amb un mínim substrat intel·lectual.La creació de la Societat també tenia una fita ben determinada : el canal d’Urgell, que la mateixa Societat esmenta com un dels fonaments pels quals va ser creada : “El proyecto de fecundar el Urgel con las aguas del Río Segre que es el gran objeto de las actuales tareas de la Sociedad” -que, fins i tot, va canviar de nom el 1787 per la de “Amigos del País de Urgel”- [2].
El canal serviriaper solucionar els problemes de regadiu i les dificultats de transport dels productes de la plana d’Urgell, les dues principals mancances per al desenvolupament de la zona. El tercer gran problema econòmic, segons la Societat, era la manca d’indústria [3].
El canal d’Urgell no és pas un projecte genuí de la Sociedad. Segons Valeri Serra, a l’arxiu municipal de Manresa es guarda un documentde l’1 d’octubre de 1346 on Jaume Comte d’Urgell manifestava que volia construir un canal que regués l’Urgell [4].
La construcció del canal anava prenent embranzida o apaivagant-se segons la conjuntura econòmica i política que s’esdevenien als centres de poder. Tot el 1700 és un seguit de projectes, estudis i també de paralitzacions, reestudis i pèrdues dels projectes anteriors.
El 1786 unestudi de la Junta de Comerç de Barcelona a proposta de la Societat Econòmica d’Amics del País de Tàrrega incloïa en el projecte que el canal fos navegable per a donar sortida dels productes de l’Urgell al mar.
S’adduïa que la despesa de la construcció seria fàcilment amortitzable amb la combinació de rec i navegació -que fomentaria el comerç i la indústria-.
La idea de foment de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.