Canelo

"Canelo" era el gos d’assistència d'un home que vivía a Cadis i patia cáncer de prostata. Seguía al seu amo a tot arreu i en tot moment. Aquest home anònim viviasol, de manera que el gos era el seu amic més lleial i únic company.
Cada matí se'ls podia veure caminant junts pels carrers de la ciutat quan l’home treia a passejaral seu amic. Un cop a la setmana un d'aquests passejos era fins l'Hospital Porta del Mar, on realitzava un tractament especialitzat .
Òbviament, com en un hospital nopoden entrar animals, ell sempre deixava a en Canelo esperant a la porta del mateix. L'home sortia del tractament, i junts es dirigien a casa. Aquesta era una rutinaque havien complert durant molt de temps.
Cert dia l'home va patir una complicació enmig del seu tractament, els metges no van poder superar-la i aquest va morir al'hospital. Mentrestant "Canelo" com sempre, seguia esperant la sortida del seu amo tombat al costat de la porta del centre de salut. Però el seu amo mai va sortir.
Diarere dia, amb fred, pluja, vent o calor seguia estirat a la porta de l'hospital esperant al seu amic per anar a casa.
Mai es va avorrir ni es va anar a la recercad'aliment, tampoc va buscar una nova família. Sabia que el seu únic amic havia entrat per aquesta porta, i que ell hauria esperar per tornar junts a casa.
L'espera esva allargar fins el 9 de desembre del 2002, que Canelo va morir atropellat als afores de l'hospital.

La història de Canelo va ser molt coneguda a tota la ciutat deCadis. El poble gadità, en reconeixement a l'afecte, dedicació i lleialtat de Canelo va posar el seu nom a un carrer i una placa en el seu honor.