Cap al tard
Páginas: 8 (1772 palabras)
Publicado: 3 de mayo de 2010
A. ESTRUCTURA DE CAP AL TARD
El 1909, el mateix any que és proclamat mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de
Barcelona, Joan Alcover publica, amb molt bona acollida, Cap al tard, el primer recull de poemes en català, que es converteix en una de les obres més influents de la poesia catalana del segle XX.
Aquest volum no unitari conté les millors composicions d’Alcover, situades al’altre extrem de la poesia merament decorativista de la seva primera etapa com a poeta.
Formalment, destaca per la bellesa i la puresa del llenguatge, per la musicalitat i pel rigor formal.
Des del punt de vista temàtic, se centra sobretot en tres línies: el tractament del paisatge com a sentiment, el pas del temps entès com a fet devastador que destrueix tots els béns que el poeta posseeix i el dolorper la mort dels fills, manifestat en forma d’elegia, i el sentiment cívic.
Cap al tard, no és un volum dotat d´ unitat orgànica, és un compendi antològic on Alcover recull tot allò que considera vigent de la seva obra catalana.
Els poemes s’agrupen en tres seccions: Cançons de la serra, Elegies i Endreces. Fora de secció figuren els poemes La llengua pàtria, La creu, Reials mercès i L´espurna.
A Cançons de la Serra ens transmet la seva visió del paisatge, i del poble com a sentiment civil. Els poemes de Cançons de la Serra presenten un marcat to popular presenta la ruralia mallorquina com una bella Arcàdia, que guarda l’essència de les tradicions ancestrals i, per aquesta raó, esdevé símbol de la pàtria. En aquestes poesies Joan Alcover capta l’existència de l’ésser humà entota la seva dimensió de plenitud individual i col•lectiva, és a dir, com a persona arrelada a una terra i a un poble.
Dins d’aquets poemes destaquen: La Balanguera, La Serra, L´ ermità qui capta,Notes de Deià........
Elegies està formada per sis poemes on el poeta ens descriu la consciència del pas del temps i de la mort. Les Elegies són l’expressió viva del dolor del poeta per la pèrdua delsésser estimats, als quals s’afanya per construir un monument d’amor amb la paraula, excepte a La Relíquia, on canta la pèrdua de la joventut i l’enyorança d’un temps de felicitat esvaïda. Els millors poemes d'Alcover són les Elegies de to biogràfic, El gran tema de les elegies és la mort, però no en sentit general sinó la mort dels éssers estimats i el consegüent buit de la seva absència, palèsa "Col.loqui" i "Enyorança". Aquest dolor, però, no és desesperat: el poeta accepta la mort dels fills en la mesura que el remunta a una vida plena.
La secció Endreces és un aplec de poesies dedicades a diferents personatges del món de la literatura i de l’art de la cruïlla dels segles XIX i XX. Són una recreació literària de la figura humana i artística dels intel•lectuals que retrata. En unamena d’homenatge perfila la fesomia poètica de Costa i Llobera i de Joan Maragall, de Josep Carner, de Rubén Darío, d’Emília Sureda, d’Antoni Noguera, de l’Orfeó Català, de Santiago Rusiñol, de Joaquim Ruyra i de Mateu Rotger.
Vària, on es recullen poemes diversos, escrits en èpoques diferents, i que no estan adscrits a cap secció. Tracten una temàtica variada, com La llengua pàtria iL’Espurna, on el poeta perfila el tema de la llengua i de la pàtria, o La Creu i Reials mercès, on el poeta romàntic s’endinsa pel món històric i llegendari.
B- RESUM DEL PRÒLEG
Dos llibres escrits en la maduresa -Cap al tard i Poemes bíblics- són prou per donar a Joan Alcover un lloc d’honor entre els millors poetes catalans de tots els temps. Nat a Palma l’any 1854 i mort a la mateixa ciutat el1925,la seva biografia ofereix el perfil d’un home -un buròcrata- perfectament integrat dins la societat insular de l’època. Una biografia sense grans esdeveniments ni grans convulsions, però marcada per unes desgracies familiars que el feriren íntimament i determinaren en gran mesura l’evolució de l’home i de l’escriptor.
Dins l’obra poètica de Joan Alcover, trobem dos sectors que apareixen...
El 1909, el mateix any que és proclamat mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de
Barcelona, Joan Alcover publica, amb molt bona acollida, Cap al tard, el primer recull de poemes en català, que es converteix en una de les obres més influents de la poesia catalana del segle XX.
Aquest volum no unitari conté les millors composicions d’Alcover, situades al’altre extrem de la poesia merament decorativista de la seva primera etapa com a poeta.
Formalment, destaca per la bellesa i la puresa del llenguatge, per la musicalitat i pel rigor formal.
Des del punt de vista temàtic, se centra sobretot en tres línies: el tractament del paisatge com a sentiment, el pas del temps entès com a fet devastador que destrueix tots els béns que el poeta posseeix i el dolorper la mort dels fills, manifestat en forma d’elegia, i el sentiment cívic.
Cap al tard, no és un volum dotat d´ unitat orgànica, és un compendi antològic on Alcover recull tot allò que considera vigent de la seva obra catalana.
Els poemes s’agrupen en tres seccions: Cançons de la serra, Elegies i Endreces. Fora de secció figuren els poemes La llengua pàtria, La creu, Reials mercès i L´espurna.
A Cançons de la Serra ens transmet la seva visió del paisatge, i del poble com a sentiment civil. Els poemes de Cançons de la Serra presenten un marcat to popular presenta la ruralia mallorquina com una bella Arcàdia, que guarda l’essència de les tradicions ancestrals i, per aquesta raó, esdevé símbol de la pàtria. En aquestes poesies Joan Alcover capta l’existència de l’ésser humà entota la seva dimensió de plenitud individual i col•lectiva, és a dir, com a persona arrelada a una terra i a un poble.
Dins d’aquets poemes destaquen: La Balanguera, La Serra, L´ ermità qui capta,Notes de Deià........
Elegies està formada per sis poemes on el poeta ens descriu la consciència del pas del temps i de la mort. Les Elegies són l’expressió viva del dolor del poeta per la pèrdua delsésser estimats, als quals s’afanya per construir un monument d’amor amb la paraula, excepte a La Relíquia, on canta la pèrdua de la joventut i l’enyorança d’un temps de felicitat esvaïda. Els millors poemes d'Alcover són les Elegies de to biogràfic, El gran tema de les elegies és la mort, però no en sentit general sinó la mort dels éssers estimats i el consegüent buit de la seva absència, palèsa "Col.loqui" i "Enyorança". Aquest dolor, però, no és desesperat: el poeta accepta la mort dels fills en la mesura que el remunta a una vida plena.
La secció Endreces és un aplec de poesies dedicades a diferents personatges del món de la literatura i de l’art de la cruïlla dels segles XIX i XX. Són una recreació literària de la figura humana i artística dels intel•lectuals que retrata. En unamena d’homenatge perfila la fesomia poètica de Costa i Llobera i de Joan Maragall, de Josep Carner, de Rubén Darío, d’Emília Sureda, d’Antoni Noguera, de l’Orfeó Català, de Santiago Rusiñol, de Joaquim Ruyra i de Mateu Rotger.
Vària, on es recullen poemes diversos, escrits en èpoques diferents, i que no estan adscrits a cap secció. Tracten una temàtica variada, com La llengua pàtria iL’Espurna, on el poeta perfila el tema de la llengua i de la pàtria, o La Creu i Reials mercès, on el poeta romàntic s’endinsa pel món històric i llegendari.
B- RESUM DEL PRÒLEG
Dos llibres escrits en la maduresa -Cap al tard i Poemes bíblics- són prou per donar a Joan Alcover un lloc d’honor entre els millors poetes catalans de tots els temps. Nat a Palma l’any 1854 i mort a la mateixa ciutat el1925,la seva biografia ofereix el perfil d’un home -un buròcrata- perfectament integrat dins la societat insular de l’època. Una biografia sense grans esdeveniments ni grans convulsions, però marcada per unes desgracies familiars que el feriren íntimament i determinaren en gran mesura l’evolució de l’home i de l’escriptor.
Dins l’obra poètica de Joan Alcover, trobem dos sectors que apareixen...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.