capella espanyols



LA CAPELLA DELS ESPANYOLS
a Santa Maria Novella
L'objecte d'estudi d'aquest text són les pintures murals fetes per Andrea di Bonaiuto entre 1365 i 1367 a la Sala Capitular de l’església de Santa Maria Novella a Florència.
Anomenada en un primer moment Capella Guidalotti, en honor al seu comitent Buonamico di Lapo Guidalotti. No fou fins el 1516 que adoptà el nom que coneixem avui dia,Capella dels Espanyols. En ser centre de culte de la colònia espanyola a Florència, quan Cosimo I de Mèdici hi destinà els serveis religiosos en favor de la seva esposa Leonor Álvarez de Toledo.
El conjunt pictòric s'emplaça en l'espai de major importància de l’església, on s’hi portaven a terme les declaracions més importants doctrinals i enciclopèdiques de l'ordre dels Dominics.
El programaiconogràfic havia de fer justícia a la magnificència de l'espai. Trobar una correspondència entre la significació de l'arquitectura i el que narrarien les escenes. Com a resultat, la representació d'una complexa al·legoria de la doctrina i les feines dels dominics associada a escenes del Nou Testament, amb l'exaltació de l'orde pel que fa a la lluita per la salvació de l'heretgia cristiana.Després d'elaborar una breu introducció històrica, ens centrarem en destacar els elements que ens permetran discórrer sobre una integració de les arts en aquesta església florentina. En primer lloc, parlarem de l'adaptació i configuració de les pintures al marc. Per passar a tractar el programa iconogràfic, i com aquest inclou la representació d'elements arquitectònics significatius.

A primer copd'ull, el tret més singular del conjunt és la sensació d'uniformitat e integració de tots els elements. Les pintures es despleguen inclinant-se i corbant-se en les quatre parets i plements de les voltes de creueria sense deixar cap espai buit. Sanefes ornamentals amb les figures dels profetes lliguen, com si de teles es tractàs, les pintures als cantons dels espais arquitectònics.
Podem pensar quearquitectura i pintura s'uneixen en una simbiosis total, però en alguns punts aquesta fusió no és recíproca, ja que algunes parts en ser pintades completament s'anul·len arquitectònicament i es converteixen en pintura. Com per exemple el cas dels elements de suport i els buits que creen al llarg de les nervadures, que es pinten amb ornamentacions que donen l'efecte de filigrana.
Val a dir queaquesta sensació d'uniformitat també es fa visible gràcies a l'avinentesa del disseny entre els frecs pròpiament, tant pel que fa als temes i a l'elecció i distribució del color.

L'elecció en la distribució dels frescs a l'espai ho associam a un gust florentí. En trobem altres exemples que segueixen aquesta tendència a ???????. I per contra, en altres territoris el que trobem és una distribucióunitària pel que fa a laes parets, deixant el sostre per a la representació de cels estrellats. Com a la Capella Scrovegni a Pàdua.

Pel que fa al programa iconogràfic, es distribueix en quatre seccions que es corresponen amb els quatre murs i plements de l'espai arquitectònic. En els quals hi figuren elements arquitectònics, tant edificacions com mobiliari litúrgic.

El mur d’entrada, amb lessis escenes de la vida de Sant Pere Màrtir i l’Ascensió de Jesucrist a la volta, es troba molt malmès. El greu estat de conservació no deixa entreveure tota la superfície, i sembla que ha menat als estudiosos i curiosos a centrar-se en les demés escenes, i no en tenim documents fotogràfics complets. I donat que les dissertacions que anam exposant sorgeixen en base a l'observació directa de lesimatges, ens centrarem únicament en el detall de l'extrem dret. On veiem la representació de la predicació de Sant Pere Màrtir.
El sant es troba elevat respecte als fidels que l'envolten en una trona de predicació. Que ens remet més al model septentrional, que no pas a les obres que ens han arribat dels Pisano.
Sembla que aquesta predicació té lloc en un espai públic obert, a l'aire lliure,...