Carbon

Carbó, petroli i gas natural
El 88% de l'energia que es consumeix en l'actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural. És veritat que s'empren també altres formes d'energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d'avenç, però a hores d'ara el gruix principal de consum energètic escara se sosté en aquests combustibles orgànics.D'on prové aquesta energia fossilitzada?
La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura. En condicions habituals, els organismes descomponedors, en presència d'oxigen, transformen progressivament les restes orgàniques en matèria inorgànica (CO2 i H2O). Pràcticament, tota l'energia que la matèria orgànica havia incorporat en elsenllaços químics de les seves molècules orgàniques es perd o es dissipa, en forma de calor, en aquest procés de degradació. Una bona part de la matèria inorgánica tornarà a ésser emprada i es tancarà el cicle: "Tout va sous terre et rentre dans le tour", en paraules de Paul Valéry.
Només unes condicions excepcionals d'anòxia i sedimentació permeteren, en determinats moments de la història de lavida terrestre, aturar aquest cicle, i això en intervals cronològics que poden arribar a centenars de milions d'anys. És així com immenses quantitats de matèria orgànica morta es fossilitzaren en forma de carbó i petroli.
Per bé que els processos de formació de carbó s'han desencadenat en nombroses ocasions, només hi ha dos períodes geològics que el contenen en abundància. L'un, abasta bona partdel període anomenat precisament Carbonífer fins al Permià. L'altre s'inicià durant el Cretaci i es manté fins entrat el Terciari. El carbó apareix cíclicament, interestratificat amb capes de gresos, argiles i altres roques sedimentàries. La potència ( gruix) de les capes de carbó pot anar des d'una fina pel·lícula fins a 30 m o més, tot i que les capes que habitualment s'exploten tenen un gruixd'1 a 5 m.
Com que els jaciments de carbó han estat molt estudiats, se'n coneix prou bé la flora que els originà, i fins i tot s'ha assajat de reconstruir-ne les comunitats vegetals d'on provenen. La flora equatorial dels ambients pantanosos del Carbonífer, per exemple, conté pteridospermes (Pecopteris, Neuropteris, etc) unes plantes de fulles amples i retallades com les de les falgueres, peròcapaces de produir llavors. Es troba també en aquesta flora arbres gegants, de l'ordre de les lepidodendrals (Lepidodendron , etc) que podien tenir fins a 40 m d'alçària i posseïen uns troncs drets i cilíndrics, acabats en una capçada amb forma de para-sol. Les sigil·làries (Sigillaria ), arbres emparentats amb els anteriors, tenien l'escorça gravada regularment amb cicatrius foliars (d'ací prové ladenominació) i duien un enorme plomall de fulles acabades en punta. Unes equisetals gegantines, del gènere Calamites , de fins a 10 m d'alçària i tiges massisses, farcien aquest bosc alt juntament amb cordaïtàcies (Cordaites ), de llargues fulles i un port semblant al de les araucàries actuals, i falgueres (Sphenophyllum , etc), potser les plantes més conegudes d'aquesta flora. Aquestes falgueres,que podien arribar a fer 10 m eren veritables arbres, amb una tija feble però, i no ramificada, en la qual s'inserien directament les àmplies frondes retallades. Aquesta vegetació luxuriosa de plantes gegants i d'arrels superficials que s'alçaven en els sòls inestables d'extensos aiguamolls costaners fluvials o lacustres, sovint era abatuda per tempestes i inundacions. El llot acollia aleshoresfulles i arrels, espores i troncs immensos. Boscos sencers podien ésser engolits pel fang. Si l'ambient no permetia la descomposició completa, la matèria vegetal era transformada fins a esdevenir carbó. Les plantes antigues doncs, van quedar compactades, endurides, alterades químicament i experimentant un procés de metamorfosi per l'alta temperatura i la pressió.
Els principals jaciments...