Caso depresion


CAS CLÍNIC: TRASTORN DEPRESSIU MAJOR

“En Claudi és un pintor casat sense fills de 58 anys, derivat pel psiquiatra, que es medica des de fa uns 20 anys per episodis de depressió major. Ell mateix refereix ser una persona molt sensible i pessimista i, que ara se sent depressiu (com en altres ocasions). No obstant, la diferència notable amb altres episodis és que ja fa gairebé 1 any que nopinta cap quadre i de fet, és el motiu principal de consulta. Segons el pacient: “jo vull pintar però tinc la idea que ja no em vindrà res, quan se’m posa una cosa al cap no hi manera que se’m tregui, sempre em passa el mateix”; “em sento bloquejat, com un carrer sense sortida”, “penso que ja m’estic fent gran i que el meu cervell no funciona com abans”, “potser hauria de jubilar-me?”, “començo apintar i vaig fent esborranys sense sentit i amb la convicció que no em sortirà res...”.
No dorm bé per les nits, li costa molt adormir-se i una vegada ho aconsegueix s’aixeca molt aviat. Després durant el dia es troba cansat i s’adorm fàcilment al sofà o a la cadira de l’estudi on pinta.
Segons el pacient mai havia tingut aquest bloqueig de no pintar gens, tot i haver patit altres èpoquesdepressives.
Ha deixat de menjar progressivament, ha perdut un 20 kilos en 4 mesos, la seva dona intenta fer-li els menjars que més li agraden però és inútil, “el meu marit no menja, no veu quasi res i a vegades l’he vist amagar-se una botella de ron sota l’abric perquè jo no el vegi...”. Verbalitza que la seva dona l’agobia molt amb els menjars i ja fa un temps que la seva presència li molesta i noparlen gaire de lo que li succeeix.
El pacient és un pintor que porta molts anys pintant a l’oli i ell fins ara diu estar-ne molt orgullós, però ara refereix: “no em reconec”,... “jo normalment pintava a les tardes i quan m’hi posava podia estar treballant fins a la 1 o 2 de la matinada”, “ara procuro fer el mateix horari però al matí ja em ve una angoixa rara, en que penso que no podré pintar,que sóc un inútil ja...i quan m’hi poso es com si ja no tingués forces per treballar, és una cosa molt rara el que em passa...”.
Presenta ideació suïcida que ha augmentat en els últims dies; verbalitza que amb la medicació que té a casa podria intentar matar-se: “la vida no té sentit per mi, seria molt millor acabar d’una vegada, porto molts anys malalt i això s’ha d’acabar...” La seva dona nosap que fer i es troba desbordada davant aquesta situació tant complicada. Ella treballa pels matins i ha de deixar sol al seu marit amb el risc que això comporta en l’actualitat, “em trobo molt angoixada per la situació, crec que ara estar pitjor que mai”. Fa un temps que ja no fem res junts, abans sortíem més, fèiem viatges a la muntanya i allà aprofitava el meu marit per fer fotos per les sevespintures, era una bona època, ha deixat de trucar als amics comuns, no sortim mai amb ells, “estic molt preocupada de la nova situació, això no es com abans...”.





QUESTIONS A RESOLDRE DEL CAS CLÍNIC
Fes la valoració d’infermeria pel cas en qüestió:

Respiración: No refiere datos
Alimentación/hidratación: Ha deixat de menjar progressivament, ha perdut un 20 kilos en 4 mesos.Eliminación: No se refieren datos
Moverse: No se refieren datos
Dormir: No dorm bé per les nits, li costa molt adormir-se i una vegada ho aconsegueix s’aixeca molt aviat. Després durant el dia es troba cansat i s’adorm fàcilment.
Vestirse: No se refieren datos
Termorregulación: No se refieren datos
Higiene: No se refieren datos
Seguridad: Presenta ideació suïcida (amb la medicació que té a casapodria intentar matar-se), verbalització en varies ocasions.
Comunicarse: dona l’agobia molt amb els menjars i ja fa un temps que la seva presència li molesta i no parlen gaire de lo que li succeeix. Ha deixat de trucar els amics.
Creencias: No se refieren datos
Sentirse realizado: No es sent autorealitzat. Pensa que no serveix per res i que es un inútil.
Actividades recreativas: No se...