Català: Les preposicions

Normativa o/u
Les vocals o/u es pronuncien [u] en els dialectes orientals.

A final de mot i en la formació del plural

Els noms i adjectius masculins acabats en –s, -sc, -ç, -st, -xt, -tx, -ig, -x i –ix. Formen el plural afegint –os.
Hi ha alguns mots en masculí que acaben en –u i fan el plural en –us.

Amadeu
Continu
Undividu
Pompeu
Tribu
Ambigu
Correu
igenu
Ritu
TrineuAteneu
Estiu
Liceu
Riu
Trofeu
Cacau
Europeu
Orfeu
Superflu
vidu

S’escriuen amb –us alguns substantius invariables:

Cactus
Eucaliptus
Focus
Corpus
Tipus
Cosinus
Fetus
Globus
Lapsus
Virus
A interior de mot
Els mots derivats porten la mateixa vocal que el mot primitiu.
La tercera persona del singular del present d’indicatiu indicacom s’han d’escriure les altres formes verbals.En els verbs cosir, collir, escopir, tossir i sortir i els seus derivats s’escriuen amb o les formes àtones i amb u les tòniques.
En els verbs poder i voler, s’escriuen amb –o totes les formes llevat de:
La primera persona del singular del present d’indicatiu.
L’imperatiu i el present subjuntiu.

PREPOSICIÓ A: 
  
 
1. Introdueix el complement indirecte:
Regalaré això a la meva germana.
2. Introdueix el complement de règim verbal de certs verbs:
Ara es dedica a la música moltes més hores.

3. Introdueix el complement circumstancial de lloc quan indica direcció i situació. Si es tracta de noms propis de lloc, només s'hi pot usar a. En els altres casos, també s'hi pot usar en:
Demà anirem a Montuïri.
Viuen tot l'any a Girona.
El vaig veure quan entrava a (en) l'escola.
A (En)quin poble vius?
Fa feina a (en) una fàbrica.

4. Introdueix la majoria de complements circumstancials de temps: 
al matí,  al vespre,  a l'estiu, a les deu,  a l'octubre, al segle XV,  a mitjanit,  de vuit a tres,  a finals de mes,  a mitjan setmana...
Atenció!:  les parts del dia no poden ser introduïdes per la preposició per:
*per la nit

PREPOSICIÓ EN
 
1. Introdueix el complement derègim verbal d'alguns verbs:
Confia en mi. 

2. Introdueix el complement circumstancial de lloc que indica direcció o situació (excepte quan es tracta de noms propis de lloc). També s'hi pot usar a, però s'usa en preferentment davant dels demostratius i dels indefinits que comencen per vocal:
Pujàrem en aquella muntanya.
Treballa en una fàbrica de sabates.
Ho trobaràs en algun racó.

Quan noes tracta exactament d'un lloc, sinó d'un objecte, una situació, una entitat, etc, és preferible, indicant situació, usar en:
Ho podeu apuntar en l'agenda.
La foto va sortir en el diari d'ahir.
El vaig trobar en el lliurament dels premis.

3. Regeix alguns complements circumstancials de temps:
en el tercer trimestre, en aquell any,  en el minut dotze,  en algun moment, en l'hivern,  enl'estiu...
La reunió sempre és en dilluns o en divendres.
Tendrem els resultats en tres dies.
Ho han fet en tres mesos.

També introdueix l' infinitiu de valor temporal:
En veure'l el reconeixeràs de seguida.
Que s'aixequin en entrar el jurat.
Quasi vaig caure en sentir el que em deia.

PREPOSICIÓ AMB
 
1. Introdueix el complement de règim verbal de certs verbs:
Els pares d'en Joan s'avenenmolt amb la nora.

2. Introdueix determinats complements circumstancials, expressant instrument, companyia, manera...:
Clava una tatxeta amb el martell petit.
Passejava amb la noia del segon pis.
S'ho ha comprat amb els meus doblers.
Amb amenaces, no aconseguiràs res.
S'escriu amb essa.

I el mitjà de locomoció amb què hom es desplaça (també s'hi pot usar en, amb un matís distint):
Aniremamb el tren de Sóller.
M'és igual anar amb moto o amb bicicleta.

3. S'usa també en determinades construccions com:
anar amb compte.
veure's amb cor de. 
 
Atenció!: no són correctes les construccions *acabar amb (en el sentit de posar fi, destruir...), *poder amb (en el sentit de poder suportar, sortir-se'n...), *fer-se amb (en el sentit de aconseguir, haver...), *somiar amb, que cal...