catala

LA ESO I JO

Després de dos anys de sofriment continu un dia em va agafar un atac d'ansietat. Potser tenia motius o potser no.
El fet és que cada diala meva jefa ho trovaba tot malament i jo ja no sabia com treballar per a que ella tingués almenys un dia agradable amb mi.
Un dia arriba i em diu:
Fesel favor d'anar a ajudar a la teva companya a la carn.
Estic sola a la xarcuteria i tinc cues -li vaig dir jo.
Doncs quan acabis -hem va dir ella.Aquell dia era dissabte i estaba ple de gent, si jo necessitava ajuda, com havia d'ajudar als altres?
El cas és que es va posar recolzada a la nevera i noparava:
-Encara no acabes? -gesticulant amb senyals.

Va arribar un dia que ja no podia més. No vaig poder anar a treballar, li vaig trucar i em va dirque anés al metge. Hi vaig anar i em va fer la baixa mèdica. Als 10 dies tenia un burofax dient que m'havien fet fora de la feina.

Llavors vaig pensarara que fare amb la meva vida?
Fa 3 anys que vaig a classes d'informàtica i vaig veure que hi ha gent que va a classes d'anglès i vaig pensar doncs hianiré.
Hi vaig anar i alli em vaig trobar amb Blanca, una antiga companya de classe i em va dir:
-Perquè no vens amb mi a classes de cicle mitjà? -hem vadir ella.
-Jo fa 28 anys que no estudio -li vaig dir jo.
-Va dona vine -es notaba que tenia ganes que estudiés amb ella.
Al final vaig anar aassessorar-me i em van aconsellar que em tragués la ESO.
Això ho he volgut explicar perquè la gent sàpiga que quan cau dins un pou hi ha una sortida.