Catalan

Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama es desenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència), relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbólica. S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de lamaduresa, i aquest relat s'elabora a través d'una escriptura parlada, adreçada a uninterlocutor que no intervé en cap moment en el discrus, malgrat que el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada i recuperar el seu propi nom,obrint-se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i en qualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obert evident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una nena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritme de la vida diària. L'única distracció queallunya la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecaps de Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desemboca en una gran deseperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus amics combaten al front d'Aragó, Colometa viu a la rereguarda amb angoixapels combatens, però neguitejada també pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dos fills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la fam l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix la figura benefactora de l'adroguer, que serà el segonmarit de Colometa. Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida, que la novel·la marca amb la recuperació del nom veritable o de la identitat perduda. Als capítols inicials, els carrers i les places es descriuen plens d'animació, però, en esclatar la guerra, perden el nom i els aparadors es buiden i la ciutat es torna trista. L'alliberament l'aconseguirà definitivament a l'últimcapítol, on amb la seva mort metafòrica, que és la mort de la seva juventut, simbolitza l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. L'amor, la mort i el pas del temps, són els grans temes. El realisme és subjectiu, traspira a través de la situació i els sentiments de la protagonista-narradora, la qual esdevé l'eix fonamental i al voltant de la qual tot es disposa. La Plaça del Diamant explica, la història deCatalunya des dels anys vint als cinquanta aproximadament, sense esmentar en cap moment dates o referències concretes. La invasió dels coloms és un detonador que assenyala un punt d'inflexió en l'actitud de Colometa, el clímax que provoca la seva reacció. La revolta contra els coloms suposa el trasllat en el pla simbòlic de la revolta personal, la qual, avança paral·lelament a la col·lectiva.Colometa mata els coloms i , a partir d'aquest moment ja no s'escolta mai més el marit. Com la protagonista, els coloms també experimenten metamorfosis. Mentre són vius, primer són submisos i després es revolten; un cop morts, entren en l'esfera del mite i esdevenen alliberadors. Rodoreda ha emprat un estil col·loquial amb la finalitat de recercar la vivacitat i l'espontaneïtat de la paraula oral.S'han d'observar els hipèrbatons, els anacoluts, els punts supensius, que palesen les vacil·lacions inherents a la parla. Els fets, les situacions, els caràcters... es mostren més que no s'expliquen; claus de la modernitat de l'obra. La novel·la del s.XX es limita a exposar i és el lector qui n'ha d'extreure les conseqüències. Per intensificar els fets narrat i embolcallar-los de poesia, Rodoreda...