Catalan

BREU HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANA FINS AL SEGLE XV

 La poesia trobadoresca neix la primera meitat del segle XII. És una

poesia culta que parla de l’amor cortès, l’amor que sent un trobador per una dama (midons), de qui el poeta se sent vassall (feudalisme).  El trobador era un noble feudal amb cultura que componia lletra i acompanyament musical per als seus poemes i cançons. Eljoglar era qui normalment difonia la poesia del trobador. Era de condició humil i recitava de memòria els textos dels trobadors, acompanyats d’un instrument musical. Anava pels pobles, com un rodamón.  Els gèneres de la lírica trobadoresca eren: la cançó, la dansa o balada, l’alba, la pastorel·la, el tençó o debat, el sirventès i el plany.  En aquesta lírica la dama era anomenada midons, el maritfeudal era el gilós, els aduladors i espies dels amors entre la dama i el trobador eren els lausengiers, l’amant trobador era el drutz.

 Ramon Llull (1232-1316) és el creador de la prosa literària en català. Va

escriure en diferents llengües (català, llatí, àrab) sobre multitud de temes: filosofia, pedagogia, ciència, poesia, etc. El seu gran mèrit fou utilitzar el català en matèries que esfeien en llatí. La llengua era per a ell el mitjà per difondre el missatge de Déu i convertir els infidels al cristianisme (àrabs i jueus). Va escriure moltes obres importants com Llibre d’Evast e Blanquerna, Llibre de les meravelles i El llibre de l’Orde de cavalleria, que va tenir molta influència en Joanot Martorell, i així es demostra al capítol de Guillem de Varoic del Tirant lo Blanc.
 Enels segles XIII-XIV, etapa de màxima expansió catalana per la

Mediterrània, es van escriure Les Quatre Grans Cròniques, que són extenses narracions en prosa sobre fets històrics dels reis de la dinastia catalanoaragonesa, amb la intenció de deixar constància d’uns fets històrics. Són la crònica de Jaume I, la crònica de Ramon Muntaner, la crònica de Bernat Desclot (dedicada al rei Pere II ElGran) i la de Pere III el Cerimoniós. Un cronista era la persona que transmetia els fets històrics i incorporava pensaments, anècdotes.

ELS SEGLES XIV-XV: LA LITERATURA HUMANÍSITCA, RELIGIOSA I MORAL
La Cancelleria Reial, creada al segle XIII, era una institució de Cort encarregada d’arxivar i elaborar tota la documentació oficial de la corona. Els escrivans, notaris, secretaris, oficials icancellers havien de dominar a la perfecció el llatí, el català i l’aragonès. Això va fer que s’establís un model lingüístic unitari a tots els territoris de la Corona i que s’impulsés el desenvolupament de la llengua catalana. Van ser els funcionaris de la Cancelleria reial els introductors de l'Humanisme a Catalunya, ja que eren grans coneixedors del llatí. I de seguida es van familiaritzar ambautors com Dante, Petrarca i Boccaccio. Aquest moviment filosòfic i cultural va ser l’alternativa al pensament medieval perquè: •Es redescobreixen els clàssics grecs i llatins, els tradueixen i tornen a escriure en llatí clàssic. •L’ésser humà es comença a afirmar com a individu autònom i lliure, és a dir, l’home és el centre i mesura de totes les coses. Per tant es passa d’una societat teocèntrica(centre Déu) a una d’antropocèntrica (centre home). •Suposa una nova actitud davant la vida en què es valoren molt el saber i la raó.

ELS SEGLES XIV-XV: LA LITERATURA HUMANÍSITCA, RELIGIOSA I MORAL
*La • Bernat Metge (~ 1340-1413), un dels funcionaris de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l‘humanisme. Lo somni(1399)és la seva obra mestra, a més deser la gran obra de l’Humanisme català. El va escriure amb l’objectiu de convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència.
• Durant el segle XIV es dóna una gran crisi material, demogràfica i

espiritual causada per la Guerra dels Cent Anys, el Cisma d’Occident, la pesta negra, les guerres amb el nord d’Àfrica, Sicília, Sardenya i l’Orient.
• La gent del poble deixa d’anar a escoltar missa...