catalan

TEMA9:EL TEXT NARRATIU: una narració es un text en que un narrador explica el desenvolupament d’uns fets reals o ficticis al llarg del temps. Caract del text narratiu: Trets formals: Escrits en prosa, sempre hi ha una presencia d’un narrador q explica la historia, es fonamenten en el sintagma verbal. Sovint inclouen descripcions i dialegs qe contribueixen a agilitzar o alentir el ritme de lanarració. Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d’historia, de trama o argument i de tema. Estructura del text narratiu: Estructura lineal o continua: consta d’aquestes etapes: Plantejament: es presenta la situació. Nus: explica l’evolució de l’acció, la tensió narrativa augmenta fins a arribar al clímax. Desenllaç o conclusió: on acaba l’historia, pot ser tancat(conflicte resolt) o obert (no es decideix el conflicto) Estructura no lineal o discontinua: Pot començar la narració in media res (expressio latina qe significa “ enmig de l’assumpte” el relat s’inicia en ple desenvolupament de l’acció, sense un plantejament previ que la contextualitzi. Pot fer un retrocés en el temps, recurs q rep el nom d’analipsi o flashback, narracions que començen en eldesenllaç i despres es remunten al plantejament, a l’origen del conflicto. Pot avançar-se en el temps mitjançant la prolepsi o flasward, consisteix a fer saber al lector un fet de la trama que tendrá lloc mes endavant. El ritme de la narració: pot variar segons si l’autor vol entretenir-se en un aspecto determinat del relat o, fer-lo més ágil. La descripcio , d’espais, ambients,personatges..tendeix a alentir el ritme narratiu. L’explicació resumida: d’un episodi i elipsi. Els dialegs dels personatges donen mes vivacitat al relat. ELEMENTS DE LA NARRACIÓ: Punt de vista del narrador: explica la historia i que estableix el punt de vista des del qual es narren els fets. Narrador intern: intervé en l’acció d’una altra manera, pot ser el protagonista i explica l’historia en primerapersona. Narrador extern: quan no intervé en la historia, es una veu narradora que explica els fets en 3ª persona. EL TEMPS I L’ESPAI: El temps esta relacionat amb el concepte de narracio, com l’espai ho esta el de descripció. L’espai es el lloc on passa l’acció. PERSONATGES: complexitat: Plans: simples i no solen evolucionar al llarg de la narració. Rodons: complexos i experimenten canvis. Funció:protagonistas: personatges principals, mouen l’acció. Antagonistes: s’afronten als protagonistas, obstacularitzant el transcurs de l’acció. Secundaris: no son fonamentals per el desenvolupament de l’acció. GENERES NARRATIUS: De ficció: poema epic/ epopeya: poema extens, explica accions dels deus o herois. Roman: narració en vers, ideals caballerescos. Conte: narració breu, en prosa, explicafets extraordinaris. Novela breu o novella: Narració curta en prosa, es mes realista que el conte. Novel·la: narració extensa, en prosa, explica historia ficticia. Tipus de novela: novela caballeresca. S XV. Novela histórica ( romanticisme) Novela realista i naturalista ( segona meitat s.XIX) Novela d’aventures (amb les variants de la novela policiaca, negra, de ciencia ficció.. Novelalirica i psicológica ( narrativa S.xx) No son de ficció: Assaig : text narratiu en que l’autor manifesta les seves idees sobre política, religio, historia, art.. Memories: narració autobiográfica en que l’autor explica esdeveniments, publics i privats. Que ha viscut i en fa una valoracio, una variant es el dietari, registre de vivencies i reflexions que fa l’autor diariament..

NARRATIVAMEDIEVAL ( S.XI-XIII) la primera narrativa en llengua vulgar que apareix a europa. Es de carácter epic. Es tracta de les cançons de gesta, epopeies q eren difoses oralment pels joglars. La mes coneguda: canço de roland. A final del s.XII es comença a conrear frança “ el roman” el conjunt d’aquestes narracions rebia el nom de materia de Bretaña, ja que la tematica girava a l’entorn de llegendes...