catalan

Les forces polítiques: l’auge del republicanisme.
El nou panorama polític: a partir de 1869, el panorama polític va estar dominat per quatre
grans tendències. A la dreta estaven elscarlins que es presentaven a les eleccions amb un
programa que defensa el catolicisme i la monarquia tradicional. La seva acció es va limitar
a petites àrees de tradició carlina (Catalunyai Llevant). A la dreta hi havia també els
moderats, que es van mantenir fidels a Isabel II i reclamaven la seva tornada al tron,
tenien el suport de la burgesia agrària latifundista.
Alcentre hi havia la conjunció monarquicodemocràtica, defensaven una forma de govern
monàrquica, la sobirania nacional i un ampli respecte per les llibertats públiques.
Comptaven amb elsuport de la burgesia financera i industrial, de les classes mitjanes
urbanes, de l’exèrcit, dels intel·lectuals i de les professions liberals.
A l’esquerra hi havia el Partit RepublicàFederal, defensava la forma republicana de govern,
la separació de l’església i l’estat i el laïcisme, s’oposaven a la intervenció de l’exèrcit en
política i promulgaven u projecte detransformacions socials. Els republicans estaven dividits
en dues tendències: els benèvols i els intransigents. Els primers controlaven la direcció del
partit i eren partidaris del respectede la legalitat i creien que el federalisme havia
d’establir-se “de dalt a baix”, és a dir, impulsat pel govern. Els intransigents donaven suport
a la insurrecció popular com a mètodeper proclamar la república federal i propugnaven que
els diferents territoris podien declarar-se independents per després pactar lliurement la seva
unió a una república federal, era “debaix a dalt”.
La altra tendència era els unitaris que defensaven una república unitària, i mantenien
posicions més conservadores des del punt de vista polític i social.