Catastrofes Naturals

A continuació es descriuen diversos tipus de desastres naturals:

Allau. Les allaus és classifiquen en: allaus de neu nova, allaus de placa i allaus de fusió.Una allau és un lliscament brusc de material, barreja de gel, roca, sòl i vegetació vessant avall. Les allaus poden ser de pedres o de pols. Les allaus són el major perill durant l'hivern a les muntanyes, poden recórrer quilòmetres, iprovocar la destrucció total del vessant i tot el que trobi al seu pas. Algunes allaus que han provocat danys importants han estat: la del 1910 a Wellington, Washington (96 morts); la del 1954 a Blons, Àustria (57 morts); la del 1970 a la regió peruana d'Ancash, va ser provocada per un terratrèmol, el total de morts entre el terratrèmol i l'allau va superar els 74.000; la del 1999 a Galtür, Àustria(31 morts); la del 2002 a Ossètia del Nord - Alània (125 morts).

Onada de calor. És un desastre que es caracteritza per unes temperatures elevades, extremes, persistents i inusuals. Les onades de calor necessiten combinacions especials de fenòmens atmosfèrics per tenir lloc, i poden incloure inversions de vents catabàtics, i altres fenòmens.

Esllavissada de terra. Un esllavissament deterra és un desastre estretament relacionat amb les allaus, però en comptes d'arrossegar neu, arrosseguen materials com poden ser terra, roques, arbres o, per exemple, fragments de cases. Els esllavissaments de terra poden ser provocats per terratrèmols, erupcions volcàniques o inestabilitat a la zona circumdant.

Esllavissada de fang. Un esllavissament de fang és el lliscament de fang a causade la pluja caiguda sobre sòls amb un pobre o mal drenatge. Els corriments de fang són un tipus especial de corriments, el causant és l'aigua que penetra en el terreny per pluges fortes, modificant el terreny i provocant el lliscament. Les causes poden ser la desforestació, la manca de vegetació o les colades de fang originades en els pendents dels volcans anomenats lahars. Alguns esllavissamentsde fang són massius i poden causar danys a grans àrees. Això passa amb certa regularitat a Califòrnia durant els períodes de pluges.

Erupció límnica. Una erupció límnica és una sobtada alliberament de gas asfixiant o inflamable a un llac. Tres llacs tenen aquesta característica: el llac Nyos, al Camerun, el llac Mono, a Califòrnia i el llac Kivu, entre Rwanda i la República Democràtica delCongo. El 1986 una erupció límnica d'1,6 milions de tones de diòxid de carboni del llac Nyos mataren 1.800 persones en un radi de 32 quilòmetres. El 1984, una fuita de gas diòxid de carboni va tenir lloc al llac Mono, matant 37 persones que hi havia als voltants. No es té constància d'erupcions al llac Kivu, amb concentracions de metà i diòxid de carboni, però es creu que tenen lloc cada 1.000anys.

Erupció volcànica. Els volcans són obertures o esquerdes en l'escorça terrestre a través de la qual es pot produir la sortida de lava, gasos, o poden explotar llançant a l'aire grans blocs de terra i roques. Aquest desastre natural és produït per l'erupció d'un volcà, i aquestes es pot donar de diferents formes. Des de petites erupcions diàries com les de Kilauea, a Hawaii, o lesextremadament infreqüents erupcions de supervolcans en llocs com el llac Toba. Algunes de les grans erupcions dels darrers segles són la del Saint Helens (Estats Units), del 1980, i la del Krakatau (Indonèsia) del 1883.

Fred. Els fronts freds es mouen ràpidament. Són forts i poden causar pertorbacions atmosfèriques tals com tempestes de llamps, xàfecs, tornados, vents forts i curtes tempestes de neuabans del pas del front fred, acompanyades de condicions seques a mesura que el front avança. Depenent de l'època de l'any i de la seva localització geogràfica, els fronts freds poden venir en una successió de 5 a 7 dies. En mapes de temps, els fronts freds estan marcats amb el símbol d'una línia blava de triangles que assenyalen la direcció del seu moviment.

Calamarsa. Una tempesta de...