Celiaquia

Malaltia celíaca
DEFINICIÓ:
La malaltia celíaca constitueix un trastorn intestinal crònic que es caracteritza per una alteració de la mucosa o capa de revestiment intern de l’intestí prim, en què es produeix una disminució notable dels plecs i les vellositats que en són característics. Aquesta alteració, a conseqüència de la qual es presenta un defecte en l’absorció de la majoria de lessubstàncies nutritives contingudes als aliments, és provocada per una dificultat específica de les cèl·lules intestinals en l’absorció del gluten, una proteïna continguda en diversos cereals de gra com ara el blat, el sègol, l’ordi i la civada. Aquesta malaltia s’acostuma a manifestar-se durant la infantesa, quan de manera progressiva aquests aliments es van incorporant en la dieta quotidiana, per bé quede vegades es manifesta durant la vida adulta. Les manifestacions fonamentals d’aquest trastorn consisteix en diarrea crònica, debilitat muscular i pèrdua progressiva de pes, que remeten quan se suprimeix definitivament de la dieta els aliments que contenen gluten.
La malaltia celíaca és coneguda també amb els noms d’esteatorrea idiopàtica, esprue no tropical i enteropatia induïda per gluten.CAUSES:
La causa d’aquesta malaltia i de les lesions intestinals que la caracteritzen és específicament una intolerància al gluten, és a dir, una incapacitat per part de les cèl·lules de la mucosa intestinal per absorbir adequadament aquesta proteïna. Aquest fet s’ha pogut comprovar clarament, ja que quan se suprimeixen de la dieta els aliments que en contenen, les lesions intestinalsdesapareixen i, per tant, remet la dificultat en l’absorció d’altres substàncies nutritives.
La causa íntima de la intolerància al gluten encara és en discussió. Gràcies, però, a les dades obtingudes en diversos estudis estadístics i experimentacions de laboratori, actualment es considera que aquesta intolerància és deguda, probablement, a l’acció conjunta de dos factors: una predisposició genètica i unaalteració en el sistema immunològic, és a dir, un trastorn del sistema de defensa orgànic.
La hipòtesi de l’existència d’una predisposició genètica a partir d’aquest trastorn es basa en el fet que la incidència de la malaltia celíaca és considerablement superior en determinades famílies que en la resta de la població. Fins i tot, per bé que no se n’ha pogut aïllar una gen responsable ni s’haestipulat amb precisió el possible mecanisme de transmissió hereditària, hom considera que la probabilitat que una persona que n’és afectada tingui fills predisposats a patir aquesta malaltia és aproximadament d’1/10. És probable que el mecanisme a través del qual la predisposició genètica condiciona la intolerància al gluten consisteixi en una disminució en l’elaboració, per part de les cèl·lulesintestinals, d’un enzim anomenat proteasa, la funció del qual és fraccionar el gluten en unitats més petites per tal que puguin ésser absorbides adequadament per l’intestí prim.
La hipòtesi de l’alteració immunològica es basa en el fet que s’ha detectat, en la sang i el contingut intestinal dels malalts, la presència d’anticossos que reaccionen específicament contra el gluten adherint-se a laproteïna i impedint-ne la normal digestió i absorció.
Actualment hom sosté igualment que quan hi ha la predisposició genètica i els factors immunològics esmentats, d’altres circumstancies que alteren la funció de l’intestí prim poden desencadenar en un moment determinat una intolerància al gluten i, per tant, la malaltia celíaca. Així s’esdevé, per exemple, en processos infecciosos intestinals, enl’embaràs o en l’extracció quirúrgica d’un segment d’estomac. Probablement per aquesta causa, de vegades el trastorn no es manifesta durant els primers anys de vida, quan la dieta va incorporant progressivament més quantitats d’aliments rics en gluten, sinó més endavant, en l’adolescència o l’edat adulta.
MANIFESTACIONS:
La malaltia celíaca pot romandre asimptomàtica molts anys, o fins i tot...