censura

El període franquista va comportar l'exili de molts dels cineastes i una reducció del patrimoni fílmic. A més, el cinema es va convertir en motor de propaganda de la ideologia del règim amb lesconseqüents característiques de la producció fílmica: censura i dependència econòmica de l'Estat (impostos, quota de pantalla, llicència d'importació...). Dins d'aquesta censura es va imposar el doblatgeal castellà de totes les pel·lícules estrenades en territori nacional. El tema del folclore espanyol és un tema molt recurrent en aquell moment.
Es crea l'Institut d'Investigacions i ExperiènciesCinematogràfiques l'any 1947, que formalitza i professionalitza els diferents oficis del cinema.
El cinema dels anys 40
Les pel·lícules més destacades d'aquesta època van ser: Alma de Dios (1941)d'Ignacio F.Inquino, Raza (1942), amb guió del mateix Francisco Franco, El escándalo (1943) de José Luis Saéz de Heredia, Huella de luz (1942), Eloisa está debajo de un almendro (1943) i El clavo (1944)de Rafael Gil, i finalment, La vida en un hilo (1945) i Domingo de Carnaval (1945) d'Edgar Neville.
La cinematografia folclòrica dels anys 50
Als anys 50 apareixen dos importants festivals de cinema aEspanya: el 21 de setembre de 1953 naix el Festival de Cine de San Sebastián sense patir cap interrupció des d'adés, i en 1956 té lloc la primera Semana Internacional de Cine de Valladolid o Seminci.D'altra banda, pel·lícules com Marcelino pan y vino (1955) de Ladislao Vajda imposarien una moda de xiquets actors, de la qual formarien part les pel·lícules protagonitzadesper Joselito, Marisol, Rocío Dúrcal, Pili i Mili o Ana Belén. Però als anys cinquanta no tot es va limitar a aquest tipus de pel·lícules protagonitzades per xiquets, i va començar a ser evident la influència del neorrealisme ennous directors com Antonio del Amo, José Antonio Nieves Conde amb Surcos (1951), Juan Antonio Bardem amb Muerte de un ciclista (1955) i Calle Mayor (1956) i Luis García Berlanga amb Bienvenido,...