Cerdà

PRÁCTICA 1.

Cerdà un visionari maleït (Lluis Permayer)

El urbanisme de Barcelona del segle XVII venia condicionat per les exigències bàsiques militars.
Barcelona es va convertir en una plaça estratègica que ajudava a mantenir una línia defensiva com va ser la pirinenca juntament amb Figueres i Girona, les quals també estaven emmurallades.
Amb la descoberta de América i amb la pèrduade rellevància estratègica comercial que per a Catalunya havia significat el mediterrani, Barcelona va caure en decadència.
Aquesta decadència va acabar de esclatar al 1736 amb la revolució industrial. Va ser la única ciutat d’Espanya on s’havia produït i la única que ha viscut dos: revolució comercial a la època medieval i la industrial del segle XVIII abans mencionada. Aquesta era de signetèxtil. El nombre de tallers va anar creixent i cada dia es necessitava més ma d’ obra juntament amb la immigració que creixia molt.
Va haver-hi un fort creixement de població, patia la densitat de població més gran d’Europa, difícilment controlable que va agreujar-se per faltes de condicions higièniques. Amb lo qual va provocar un gran índex de mortalitat.
La industria i els nous habitatges vanfer que em pocs anys els espais que encara existien fossin ocupats. Això explica el naixement del barri, El Raval. Aquest, va ser urbanitzat ràpidament.

El poder urbanístic va canviar de mans al ser Barcelona vençuda i ocupada al 1714. El tenia el consell de cent i va passar al capitans generals. Aquest disposaven d un cos d’enginyers militars que eren els que dibuixaven i resolien elsproblemes tècnics. La primera gran obra urbanística dels capitans generals va ser el de la Barceloneta. Eren construccions que es feien per raons polítiques, urbanístiques y socials ja que s’ havia de contractar molta gent. Era un recurs per donar feina i menjar en temps de crisis.

Aquest barri va ser situat fora de les muralles, ja que no hi cabia dins. La construcció s´havia fet urgent ja quedes de el segle XVIII la població barcelonina s’ havia doblat. Els capitans generals van iniciar tot un seguit de reformes. La mes destacada va ser la portada a terme de la Rambla. Va tenir èxit. Barcelona era una ciutat molt densa i per tant tenien molt poques places per això va ser ben rebuda la orde de Carles III de convertir els vells cementiris parroquials en places. Però això no tiravaendavant durant molts decennis, per què la església s’oposava. Tenia por de perdre poder i diners. Qui va resoldre això va ser el Capità general Castaños al 1815. Així van néixer las places de sant Josep d’oriol, sant Josep de pastor i santa maria del mar.
Al 1824: va quedar enllestit el primer tram del primer gran eix urbanístic. Ferran, Jaume I, Princesa. I amb la obertura del carrer Ferran vanéixer la plaça sant Jaume que fins llavors no havia estat mes que un creuament de carrers. Tres anys mes tard al 1827 s’ inaugurava el passeig de gracia un espai burgés que contrastava amb unes rambles interclassista.

Al segle XVIII va haver-hi alteracions urbanístiques. Van començar a ser ocupades les zones públiques de manera incontrolable. Es van construir voltes damunt de molts carrers perposar-hi una casa a sobre i així poder disposar d’habitatges. Per guanyar metres. Tot això era resultat de la situació física dels carrers. Un focus provocador d’epidèmies era el Rec Comtal. D’origen medieval, permetia la portada d’aigües exteriors. Circulava a cel obert i no era objecte del més mínim control. En entrar a la ciutat, rebia tota mena d’aportacions contaminants i perilloses per a lasalut. Una situació que s’empitjorava amb el ràpid procés d’industrialització. Això provocava unes mortalitats brutals, i encara que no hi hagués aquestes epidèmies la brutícia a Barcelona com s’ha dit anteriorment era molt gran.

Es va crear el cementiri nou al Poble nou, ( abans s’enterrava dins les muralles) que en aquell moment era deshabitat per descongestionar a Barcelona dels morts....