Ciudades

(1) Tema 10.- El procés d'urbanització en el planeta. Repercussions ambientals i socioeconòmiques.
10.1 El fenomen urbà.
La ciutat o l'espai urbà és objecte d'estudi de la geografia urbana, estudi que es realitza a dos nivells:
-considerades com a entitats que es distribueixen per un territori organitzant-ho i que mantenen relacions entre si;
-estudiades individualment analitzant el seuemplaçament, els usos del sòl, les condicions físiques, socials i culturals i la seua integració o cohesió a través dels transports i comunicacions."
El principal problema és definir la ciutat. Segons la RAE: "Conjunt d'edificis i carrers, regits per un ajuntament, la població densa i nombrosa del qual es dedica normalment a activitats no agrícoles". Per tant, defineix com a urbà el que no ésrural. En general totes les definicions acadèmiques prenen en compte: quantitat de població, densitat, morfologia espacial i activitats que es desenvolupen.
Per a evitar estos problemes les administracions dels distints països busquen definicions pràctiques de tipus quantitatiu, o segons el nivell d’administració.

La humanitat viu des d'antic un procés d'urbanització: concentració progressiva enciutats, que s'ha accelerat en els dos últims segles en paral·lel a la Revolució Industrial.
L'origen de la urbanització està en l'existència de focus d'atracció d'activitat econòmica i d'ocupació. Estos es creen des del moment que les persones són capaços d'organitzar-se en assentaments estables com a conseqüència dels avantatges econòmics i d'un altre tipus (economies d'aglomeració) que comportala concentració espacial.

Primer serà el comerç el que es beneficia de la concentració (llindar de demanda) i de la seguretat dels murs, atraient nova població i desenvolupant gradualment la seua centralitat.
Més tard, la proximitat de les matèries primeres, de la mà d'obra i del mercat farà que la indústria es concentri ràpidament a través d'un procés en cadena en el qual cada novainstal·lació genera noves demandes i obri noves possibilitats de negoci; la ciutat amb les noves formes de producció i els avanços tecnològics adquireix una capacitat de creixement que sembla il·limitada.
A més la concentració de població i d'activitats diverses exigeix major capacitat d'organització i noves demandes, la qual cosa fa sorgir i créixer serveis i equipaments en proporció superior al seupropi creixement demogràfic per la centralitat creixent (àrees d'influència, regions urbanes).
Els avantatges de la concentració es veuen reforçades amb el desenvolupament dels transports i comunicacions, que afavoreixen l'expansió i difusió del fet urbà, que s'identifica amb el creixement econòmic i amb el desenvolupament en general. També ajuda si hi ha una xarxa d'assentaments prèvia homogèniai jerarquitzada.
En suma, la urbanització és un procés d'organització de la societat en l'espai a la cerca de l'eficiència, d'acord amb unes determinades aptituds tècniques i en un marc cultural específic.

10.2 Evolució històrica dels assentaments.
En un primer moment, durant la fase caçadora i pastoril, els assentaments es donaven en llocs de caràcter més o menys estable, però que anavencanviant, i les cases eren una mena de cabanyes des-muntables i no de caràcter fixe i durador.
Després, amb la fase agricultora, els assentaments prengueren un caràcter fixe i estable, situats allà on es trobaven les terres fèrtils conreables, i les cases eren fetes de materials duradors per tal de guarir als agricultors que treballaven aquestes terres per a l’autoconsum i el pagament de rendes.Finalment apareixen les ciutats pròpiament dites, en les que l’excedent de productes agrícoles donen pas al comerç, i en les que les activitats s’amplien, havent-ne altres que no siguen l’agrària, encara que aquesta perviu. Així, augmenta el nombre d’habitants i es diversifica la seva ocupació. Es construeixen muralles per a la protecció dels habitants i de les seves activitats, i aquestes...