ciutats romanes

LES CIUTATS ROMANES

1.-

Expliqueu en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Característiques generals de les ciutats romanes (la forma i els eixos, el centre, els edificis públics més característics, els tipus d’edificis privats, els llocs d’enterrament, etc.).

Els romans acostumaven a situar les seves ciutats a la plana, en llocs amb un bon abastiment d.aigua,condicions climàtiques òptimes i ben comunicats. Les ciutats de nova creació seguien un disseny rectangular dividit per dos carrers perpendiculars o eixos: un de nord a sud (cardo maximus) i un d.est a oest (decumanus maximus), a partir dels quals es traçaven, en paral·lel, la resta de carrers formant una retícula (seguint el disseny hipodàmic).
En qualsevol ciutat romana es poden distingir tresàrees: l.àrea privada, on hi havia els habitatges de tota mena: cases unifamiliars (domus) i edificis de pisos (insulae); l.àrea religiosa, on estaven els temples; i l.àrea pública.
El centre de la vida pública era el fòrum, situat on s.encreuaven el cardo i el decumanus (a Bàrcino, estaria situat a l.actual Plaça Sant Jaume). El fòrum era una plaça en forma rectangular envoltada per un pòrtic de dospisos.
Al fòrum hi havia diversos edificis com el temple principal, la cúria (lloc de reunió del Senat) i els edificis dels magistrats, la basílica (administració de justícia), el mercat (macellum) amb botigues o tabernae i la latrina pública; a l.entrada del fòrum hi solia haver arcs de triomf i columnes honorífiques.
La ciutat romana disposava, a més, d.edificis dedicats a l.esbargiment, comles termes (com les de la ciutat d.Ilerda), el teatre, l.amfiteatre i el circ.
La necròpolis era el cementiri de les ciutats romanes. Les necròpolis estaven situades fora del recinte emmurallat i les tombes es col·locaven al llarg dels camins que conduïen a les portes de la ciutat.
Exemples de ciutats romanes a Catalunya són Barcino, Tarraco, Empuriae i Ilerdae.

2.-

El tractament de l’aiguava ser una qüestió cabdal per a la vida en les ciutats romanes. Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), les diverses maneres que els romans tenien per a assegurar el subministrament d’aigua a una ciutat i referiu-vos explícitament als aqüeductes (definició, motius de la seva construcció, descripció, nom i funció de les parts de què consten, requisits tècnics per aun bon funcionament, etc.). Igualment, digueu com asseguraven l’evacuació de les aigües residuals de les ciutats. Esmenteu com a mínim tres ciutats de Catalunya o de la península Ibèrica que conservin restes d’un aqüeducte.

“Els romans asseguraren el subministrament d’aigua a les ciutats excavant pous o construint cisternes, per captar l’aigua de la pluja, que després era distribuïda a traves defonts públiques. A més, van idear una manera nova transportar l’aigua de deus molt allunyades, els aqüeductes. Un aqüeducte és, doncs, una construcció pensada per portar aigua a un nucli habitat des de distàncies considerables. La part més important de l’aqüeducte és l’specus o canal rectangular per on circula l’aigua, que ha de tenir una inclinació constant per evitar-ne l’acumulació sobtada.Per això, els aqüeductes tenen recorreguts llargs. Per mantenir aquesta inclinació constant, en alguns casos n’hi havia prou amb excavar un solc en el terreny a peu pla; en d’altres, calia excavar túnels i, finalment, en els casos que exigien superar els grans desnivells del terreny els romans van optar per construir diversos pisos d’arcades. Per evitar les filtracions l’specus presentava unrecobriment intern impermeabilitzant; estava cobert amb lloses planes o amb volta de canó, i intermitentment, presentava uns forats o registres que permetien la neteja periòdica. En alguns casos, els romans també van utilitzar grans canonades per transportar l’aigua. Les aigües residuals eren tretes de les ciutats mitjançant el sistema de clavegueram. Al Principat s’han conservat restes d’aqüeductes a...