Civil I Temas 1 14

TEMA 1 DELIMITACIÓ, FORMACIÓ I CONTINGUT

1. 1 DELIMITACIÓ DEL DRET CIVIL
Hem d’entendre el Dret Civil com el Dret privat general. El Dret civil és una expressió que no denota un significat tècnic prècis sinó és per la seua contraposició a un altre sistema normatiu.

1. 2 Dret civil com dret privat
Criteris de distinció entre dret privat i dret públic:
a) Criteri d’utilitat o interèspredominant: el dret públic atén a interès general o col·lectiu. En el dret privat els interessos són dels particulars.
b) Criteri de caràcter derogable de les normes. El dret públic és caracteritza per estar basat en normes imperatives. El dret privat es caracteritza per el predomini de normes dispositives.
c) Criteri de la qualitat dels subjectes que intervenen en la relació. Una relació es de dret públicquan uns subjectes assumeixen una posició de superioritat front a altres que es troben en situació d’inferioritat. Una relació de dret privat es quan els subjectes es troben sempre en situació d’igualtat.
d) Criteri dels principis bàsics prevalent. El dret públic predomina el principi de comunitat. En el dret privat predomina el principi de personalitat.
e) Criteri de producció normativa. El dretpúblic es caracteritza per ser un dret creat per l’Estat. El dret privat es caracteritza per ser emanat dels particulars.
f) Criteri del tipus d’acció previst per a dotar d’efectivitat a les normes. En dret públic les accions derivades del incompliment de les normes tenen caràcter públic. En dret privat eixes accions son de caràcter privat.
La contraposició públic-privat com un problema detècnica i no de materia. La materia no es privada ni publica, sinó que lo son les tècniques utilitzades o la manera en que una norma resol el conflicte entre persones.
1) Pretensió contra l’altre, consistent en donar, fer o no fer, el qual el seu compliment pot ser demandat davant els tribunals de la jurisdicció civil.
2) Una declaració judicial de l’existència d’una relació jurídica tal que en el futurpugui donar lloc a una condemna de donar fer o no fer-
La rellevància de la pràctica de la distinció. Quan sorgeix el dubte de la utilitat.
a) Lo important no es qualificar una norma o una institució com dret privat o públic sinó com dret civil, mercantil, penal..
b) Encara te major rellevància la identificació de l’ordre jurisdiccional competent per a resoldre els conflictes que puguin sorgir.1. 3 el dret civil com dret privat
La contraposició entre dret general i dret especial. Només es pot predicar d’un dret que té caràcter general si concorre amb altre dret de l’abast més limitat, que es denomina especial. El dret especial constitueix un subordinament el qual el seu àmbit d’aplicació es més limitat. L’existència d’un dret especial no exclou la vigència del dret general.
Laconsideració del dret civil com un dret general. El dret civil es caracteritza per ser un ordenament que pot arribar a aplicar-se a tota persona pel simple fet de ser-ho. No es el dret de unes categories específiques de ciutadans, sinó que el dret accessible a tots ells. El dret civil pot considerar-se en un sentit ampli el prototip del dret de la persona.
La particularització de les relacions jurídicprivades. Les solucions que proporciona el dret civil revelen insuficients i progressivament es configura un entramat normatiu específic per a eixes situacions. Es drets ptivats especials son el dret mercantil i el dret del treball.

1. 4 La codificació del dret civil
a) La codificació com tècnica: la codificació es presenta com un sistema de regles noves, orgànicament subordinades i coordinades i compretensions de generalitat i plenitud.
b) La codificació com ideologia. S’articula a partir dels postulats del racionalisme dels segles XVII i XVIII.
c) La codificació com a procés. Identifica fonamentalment aquell procés cultural e històric que va propiciar la promulgació en la Europa continental del segle XIX dels codis legislatius, entre els codis civils.
d) La codificació com a mite. La...