Clave

CANÇONETA INCERTA, JOSEP CARNER
Argument:
El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi, una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en nopoder-se saber quin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí, no puguem saber què ens depara la vida.
Mètrica:
El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com esmiri. La rima és consonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és com una tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl·labs, i d’art menor els parells, pentasíl·labs.
Figures retòriques:
Personificació: Versos 5,6, 7 i 8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.
Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al·lusió, fent referència al desconeixement del futur.
BÈLGICA, JOSEP CARNER
El poema Bèlgica pertany al llibrede Llunyania (1952) de Josep Carner.
Mètrica
El poema consta de quatre estrofes els versos de les quals són, la majoria, alexandrins excepte alguns que són decasíl·labs o octosíl·labs.
La rima és alternada en consonant i assonant.
Tema
El tema principal del poema és el desig de Carner de que Catalunya fos com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica.
Per una altra banda, és una oda aBèlgica.
- Primera estrofa
Fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
- Segona estrofa
Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil·litat de Bèlgica, esmenta que la gent fos hospitalària i s’entendrís per la cultura i per les coses en general i que les coses fossin autèntiques, de la terra.
- Tercera estrofa
Segueix parlant del paisatge, però tambécomenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, però acompanyat.
- Quarta estrofa
Per acabar li dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d’aigua amb peixos i els nens s’hi atansarien.
L’ENCÍS QUE FUIG, MARIA ANTÒNIA SALVÀ
"L'encís que fuig", de Mª Antònia descriu les emocions que li causa la natura, que per ella és la màxima bellesa.I com a perfecta bellesa, aquesta fuig ràpidament, comparant-ho amb la vida. Per la poetessa, el vent, la boira, la neu, la nuvolosa i les roses són elements uns darrere dels quals s'hi amaga el misteri i si te n'allunyes sents enyorança. Acaba fent referència a la boira del cim o a la fontana d'argent, elements que generen moments de bellesa. Respecte a la forma, veiem que personifica la vida comsi pogués tremolar, en la quarta estrofa. A més a més, fa servir preguntes retòriques i també utilitza l'anàfora repetint una mateixa estructura en els primers dos versos de l'última estrofa. També utilitza l’ hipèrbaton, ja que hi ha un canvi en l'ordre dels versos en la segona i tercera estrofes.
ODA A GUYNEMER, JOSEP MARIA JUNOY
El tema del poema és la defensa de la llibertat, és un cant alsjoves herois defensors de la llibertat. El títol té un valor descriptiu: el cal·ligrama és una oda per expressar els sentiments de lloança al jove capità de l’aviació francesa.
Aquest poema es pot dividir en dues parts:
a) El fons:
Destaca molt està escrit en majúscules i en punts com si fos un cartell de llums. És l’escenari de l’acció el “cel de França”, que per remarcar-ho està escrit...