Cmc. inicios tiempos, teorias, big bang, placas

EXAMEN DE CIÈNCIES AL MÓN CONTEMPORANI. PRIMER PARCIAL UNITAT 1
1. L'OBSERVACIÓ DE L'UNIVERS:
Els cientícs i observadors han donat forma a les teories que expliquen l'origen de l'Univers, el moviment dels planetes, l'esfericitat de la Terra, etc., segns els coneixements i els instruments que han tingut a l'abast a cada època. Àtom: Paraula grega de signifat “indivisible”. Un àtom el podemdividir en protons, neutrons i electrons, i encara, els dos ùltims, els podem dividir en particules molt més xicotetes, anomenades “quarks”.

2. VELLES PREGUNTES SOBRE L'UNIVERS: DE L'ASTROLOGIA A L'ASTRONOMÍA
L'èsser humà és, pel que sabem fins ara, l'únic animal que pensa i es fa preguntes. En la interpretació de un món antic, trobem les “Espurnes”; Se suposava que formaven part d'unesconstel·lacions que, per sogons qui, dibuixaven figures familiars, com lleons, caçaors o crancs, i influïren en les collites, en el curs de les guerres o en la salut de les persones. Unes vegades les creences, i d'altres el sentit comú, van anar creant faules que es transmitien de generació en generació. Així va néixer l'astrología. L'astrología; Basada en interpretacions falses. Va ser una de les principalsbranques del saber fins que no hi havia cap rei sense un bon astròleg. Es a dir, que l'astròleg, era en aquell món antic, la persona en la que confiar, a la que preguntar, aquell que coneixia les respostes. La població d'aquesta època creía que el cel es movila al voltan de la Terra, la qual, ocupava el centre de l'Univers. Com aquestes rotacions sempre eren regulars, la posició i els movimentsdels astres s'usaven com a rellotges i calendaris astronómics, i donaven referències de localització que encara avui utilitzen els navegants. Signes del zodíac: Imatges construïdes sobre el cel nocturn per les estrelles i per la imaginació dels observadors, que apareixien sempre en el mateix lloc del cel, i en la mateixa època de l'any. Çò, eren observacions molt útils, ja que permetien decidir,quan sembrar els camps o en quin moment baixar el ramat de les muntanyes. L'astronomía moderna mostra que les constel·lacions només són figures que les estrelles semblen projectar sobre un fons negre. Les estrelles d'una mateixa constel·lació no tenen cap relació entre elles, es més, están tan allunyades de la Terra que soles ens pot arribar la llum. Els grecs i els àrabs van ser els que van donarnom a algunes d'aquestes constel·lacions i estrelles, com per exemple; Óssa Major, Vega, Sirius, Cassiopea, Orió, Perseu, Taure, Virgo.., però, encara aixina, nomenar totes les estrelles es imposible, encara que utilitzarem totes les llengües conegudes i per coneixer. L'Univers s'estudia amb grans telescopis i amb instruments instal·lats a les naus espacials. Els

astrònoms han descobert que larealitat és molt més sorprenent del que pensaven els nostres avantpassats. El nostre planeta no es més que un cos minúscul que es mou al voltant d'una galàxia de la Via Làctia. La idea de immensitat de l'Univers ha estat, sens dubte, una de les aportacions més importantsde la ciència moderna.

3. DEL PENSAMENT ARISTOTÈLIC AL COPERNICÀ:
En els temps primitius es pensava que la terra era plana iimmòbil. Trobem una sèrie de teories que parlen de les creenses sobre la terra: Teoria geocèntrica Teoria heliocèntrica Teoria Excèntrica Es creia que al voltant de la Terra giraven el Sol, i els planetes.. Es creía que el Sol, era el centre de l'univers. Es creía que el Sol no era el centre de l'Univers, sinó només el centre del nostre Sitema Solar.

En les primeres referències escrites trovemAristòtil, filosof del segle IV aC, amb l'obra anomenada “De Caelo”., , on donava arguments a favor d'una Terra esfèrica i no plana. Creía que la materia era continua, es a dir, que es podia fragmentar infinitament en trossos cada cop més petits, i concebia que el cel era format per esferes concèntriques d'Èter, i la terra restava immòbil enmig de l'Univers. Demòcrit a l segle IV aC tamè, creía...