Com es poden mesurar la dimensió, la qualitat i l’eficiència del sector públic?
Començarem explicant breument, en que consisteix la protecció social d’un país per donar pas a argumentar perquè el pressupost de despesa social d’un govern és una representació poc completa de la protecció social d’un país.
Així doncs, atès que benestar social és “tot allò que creiem que ens és necessari per a viure bé”, és possibleconsiderar que Protecció Social sigui el conjunt d'instruments utilitzats per l'Estat amb objectiu de promoure i millorar aquest benestar. La Protecció Social constitueix, d'aquesta forma, un mecanisme de redistribució que tracta de minimitzar els efectes negatius generats per l'organització social capitalista que posa en la marge una parcel•la important de la població.
Compartint aquesta mateixavisió, el Sistema Europeu d'Estadístiques de Protecció Social (*SEEPROS) defineix la Protecció Social com totes les activitats d'organismes destinades a alleugerir les càrregues que representa per a les llars i individus una sèrie determinada de riscos o necessitats, sempre que no hi hagi un acord simultani ni recíproc, ni individual. Aquesta definició del *SEEPROS dóna lloc a una clarificació delque seria el conjunt de mesures per a la qualitat de vida. La Protecció Social doncs, ha d'incloure les següents funcions:
- Malaltia i atenció sanitària: activitats relacionades al manteniment de la salut i al tractament de malalties.
- Invalidesa: prestacions de manteniment de la renda i les ajudes en efectius o en serveis relacionats a atenció de les persones amb disminució de les sevescapacitats físiques o psíquiques.
- Vellesa: prestacions de jubilació i ajudes dineràries o en serveis relacionats amb la vellesa.
- Supervivència: inclou les prestacions per viduïtat i orfandat i les ajudes en efectiu o en serveis relacionats amb la mort d'un membre de la família.
- Família i fills: prestacions en efectiu o serveis d'atenció a l'embaràs, naixement, adopció i maternitat.
- Atur:manteniment d'una renda mínima per als aturats i serveis relacionats amb la situació d'atur.
- Habitatge: finançament de l'habitatge.
- Exclusió social no classificada en altres apartats: manteniment de renda i altres serveis relacionats amb la lluita contra l'exclusió social.
Tot i que la participació de les despeses de protecció social en el PIB constitueix una mesura de l'esforç dels països afavor de la protecció social, aquest és únicament una part, un sector al qual pot anar destinat part del pressupost de les despeses social d’un país. Per tant, a mesura que augmenta la despesa social no garanteix ni significa que hi hagi major protecció social, ja que aquest augment pot estar provocat per polítiques econòmiques destinades a altres sectors com podria ser educació o salut.
Ladespesa social neta o fiscal és el subconjunt de la despesa social bruta o pública, que únicament té en conte el finançament d’origen tributari (impostos), val dir, que considera exclusivament el component de subsidi del programa social. Inclou a més a més, programes totalment gratuïts per al beneficiari o en els que no existeix una contraprestació de part seva. D’acord amb aquesta definició, esconsideren únicament les institucions centralitzades o dependents del govern central.
La despesa social bruta o pública considera tots els programes socials amb finançament públic. Inclou impostos i recursos provinents de cotitzacions o contribucions dels propis beneficiaris, i ingressos d’operacions dels mateixos serveis. Segons aquest criteri es poden considerar totes les institucions de caràcterpúblic, encara que no siguin directament administrades per el govern central.
Per ser més precisos, direm que la despesa social directa és la part de la despesa que finança béns i serveis entregats a les persones. Exclou, per tant, les depeses administratives, i considera les transferències en diners, especies i serveis que reben les persones com a subsidi de l’Estat.
Per concloure direm que...
Regístrate para leer el documento completo.