Sector Públic i Sector Privat

Diferències entre administració pública i empresa privada

Introducció

Una de les crítiques de l'administració burocràtica és que resulta ineficaç pels reptes de l'administració moderna. Ràpidament van aparèixer corrents de pensament que propugnaven la necessitat d'adoptar dissenys organitzatius privats per les organitzacions públiques (la Nova Gestió Pública).
Alguns autors han destacatdurant tots aquests anys que l'administració pública i la privada són molt diferents, no només organitzativament, sinó també en les seves finalitats. D'altres consideren que tot i que sobre el paper les diferències existeixen, no necessàriament existeixen a la pràctica. En aquest sentit, quant més ens aproximem a un escenari d'aplicació de la Nova Gestió Pública, menors diferències tindríem. Possiblement un motiu per aquesta dificultat en el diagnòstic es déu al fet que cada cop més hi ha directius públics que han servir a l'empresa privada i a la pública. El gestor professional, el gerent, ha emergit com a protagonista d'una nova manera de fer i una nova manera de posar en marxa una organització per assolir uns objectius (aquest tema, en tot cas, queda de ple al tema 2).

Posicionem-nosuns anys abans de l'aplicació de la Nova Gestió Pública. En pensar sobre què implica modernitzar una organitzacio burocràtica de seguida es va pensar que algunes solucions es trobarien al món privat. Però, serien difícilment aplicables?

En destacaré aquí tres grans diferències entre l'àmbit públic i el privat. Durant els propers dies treballarem al debat sobre quins són realment rellevant:1)Factors ambientals:
a) Absència de competència al mercat i de competència per l'adquisició de recursos (no ho vinculem als debats sobre finançament). Generaria:
- Baixos incentius dels gestors públics per reduir costos, operar de formar eficient i eficaç.
- Baixa habilitat del gestor públic en posar els recursos en aquelles unitats més eficaces i treure'n d'altres.
b) Control extern per unaautoritat política: presència de limitacions legals, formals i al calendari polític com a resultat del sistema legislatiu i judicial:
- La gestió pública està sotmesa a més controls, els gestors públics no poden anar més enllà de la llei.
- A les democràcies els gestors públics treballen sota múltiples autoritats formals, fragmentades. En canvi, el gestor públic de l'empresa privada busca formesper reduir els frens (per exemple, la franquícia com a recurs privat per evitar aquesta complicació).
c) Presència d'influències externes a la política, per exemple grups d'interès, l'opinió pública, la pressió de les eleccions.

2) Transaccions entre organització i entorn.
a) A la gestió pública es proveeixen serveis públics, amb elevades externalitats, o proveïnt alguns serveis que la gestiómai faria.
b) Les activitats del govern són sovint coercitives, monopolítistiques i inabordables. El Govern té el monopoli de la coerció i la sanció. La capacitat d'afectar sobre aquestes actuacions és mínima, perquè no hi ha discussió sobre qui ho ha de fer, i a més, s'ha de fer (per exemple, l'exèrcit, la provisió d'aigua, gas, electricitat).
c) Algunes activitats públiques són simbòliques isón difícil de canviar.
d) Els gestors públics estan enfrontats a l'opinió pública. Qualsevol decisió que pugui vulnerar la seva imatge de "servidor públic" afecta els polítics (Si el gestor no és polític), però també genera un problema greu per la seva persona. Es podria resumir com "la permanent crítica al gestor públic". Per exemple, un directiu públic que fa una obra pública per 20 milionsd'Euros està sotmès a una major visibilitat que un directiu privat que inverteix en una obra privada que costa 100 cops més.

3) Rols, estructures i processos.
a) Ambigüitat de les finalitat, multiplicitat i conflicte.
- Alguns objectius són difícilment mesurables, difícilment detectables i no és fàcil adjudicar un valor). Per exemple, la seguretat pública, la neteja, la cohesió social o el...