Comentari de Text - Plató

Comentari de Text - Plató

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest diàleg de Plató pertanyent a La República, IV trobem com es parla de que l’home és just per naturalesa i en qualsevol circumstància sap actuar de forma correcta, d’igual manera que ho fa la Polis, ja que l’home és una imatge d’aquesta.Per això diem que hi ha justícia o diké tant en la psykhé com a la polis però la Polis només és justa quan cadascú fa el que li pertoca i se li dona millor fer.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

a) «justícia» és l’entrellaçat entre les diferents parts contraposades.
b) «part de la sevanaturalesa» és el mateix que part de l’ànima múltiple.

3. Per què diu Plató que «la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’home, sinó a l’interior sobre si mateix»? (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text).

Segons el diàleg de Plató, la justícia és fer el quetoca i és correcte, però aquesta justícia no es troba dins de les accions dels homes, sinó al saber en cada moment què s’ha de fer i que pertoca.

Per a poder trobar la justícia a l’interior hem de pensar en allò que fa que l’ànima dels homes sigui justa. La resposta es troba amb la diké, l’entrellat, en aquest cas, de les diferents parts de l’ànima humana. La primera i més important ésl’intel·lecte o la part racional, la qual correspon a la raó i que té la funció de controlar les altres dues: la part irascible, que correspon al valor i els impulsos, i la part concupiscible, que correspon al desig i les baixes passions. Però per a trobar aquesta diké hem de fixar-nos en el món de la psykhé, que no es més que la Polis, una imatge de l’anima. La Polis ha de ser justa i per tant, totes les partshan d’estar ben entrellaçades, com en l’ànima. Si haguéssim de fer un símil, l’intel·lecte seria l’equivalent al govern de la Polis, la part irascible s’assemblaria als guerrers valents que protegeixen la ciutat i la part concupiscible correspondria als productors i comerciants. Per tal de que hi hagi justícia en una societat, cadascú ha de fer el que li pertoca i no res més i per a que aixòpassi és important que totes aquestes parts estiguin ben relacionades i és el que li toca fer al govern.
El govern més adequat i que farà que la Polis sigui justa és el que està en mans d’un filòsof rei, perquè coneix tant el saber teòric com el pràctic, és a dir, l’areté, el saber tractar les coses correctament i per tant, és l’indicat per a governar. Aquest areté s’aconsegueix a través de larecerca de la distinció entre l’ens i l’esser o la cosa i la seva determinació, perquè si es coneix la determinació, es pot i es sap tractar la cosa. Aquest pensament, propi de Sòcrates, va en contra dels sofistes, amb qui tenia una lluita, ja que ells només consideren la cosa, destrueixen l’àmbit i el tracten com l’ens. D’aquesta manera, no tenen l’areté que necessiten per governar correctament lapolis i per això, la polis no seria justa ni es mantindria l’entrellaçat entre les parts que la fa ser justa, motiu pel qual es confirma al filòsof rei com l’home que ha de tenir el govern de la Polis per a que sigui justa. Però el filòsof rei no es conforma amb conèixer la determinació o l’eide de la cosa i va més enllà, buscant l’eide de l’eide, fins trobar la font de tota determinació i de talmanera que trobaria el Bé. Això és essencial ja que si es troba el Bé, es sabrà actuar bé i fer el que toca, l’equivalent a tenir l’areté general que es necessita a la política.

Per tant, podem veure que no són els actes, sinó la psykhé dels homes la que té justícia i si això passa és perquè la Polis és justa, ja que l’home es la imatge de la Polis, i per a que això passi ha d’estar governada...