COMENTARI DE TEXT

 (9 de juliol del 1789),van redactar una Constitució, és a dir, una llei fonamental que organitzés d'una altra manera la monarquia francesa. El rei no té més remei que claudicar, convidant al clergat i a la noblesa a unir-se al Tercer Estat en la recentment constituïda Assemblea.
A la revolució política s'uneix la revolta popular.


El 14 de juliol el poble de París assalta la Bastilla,utilitzada com a presó i considerada com a símbol del despotisme regi.
El precedent va ser seguit en altres ciutats, on van sorgir grups de ciutadans armats disposats a rellevar les velles autoritats.
L'Assemblea Nacional Constituent va començar la seva activitat moguda pels desordres i disturbis que estaven produint-se en les províncies. El clima revolucionari va arribar també al medi rural.Els pagesos es van rebel·lar contra el règim senyorial, assaltant mansions i reclamant la supressió de les velles càrregues feudals. el mateix rei i la seva família van haver de fugir de Versalles, traslladant-se a París, a les Tullerías. Aquest estat d'exaltació i canvi va produir un clima de por - El Gran Pànic (la Gran Peur) - entre els nobles que van fugir a l'estranger, conscients que esgestava l'enfonsament de l'Antic Règim. El clergat i la noblesa van haver de renunciar als seus privilegis en la sessió celebrada durant la nit del 4 d'agost de 1789; l'Assemblea va aprovar una legislació per la que quedava abolit el règim feudal i senyorial i se suprimia el delme, encara que s'atorgaven compensacions en certs casos. En altres lleis es prohibia la venda de càrrecs públics i l'exempciótributària dels estaments privilegiats.
drets feudals

Enmig d'aquest clima, la burgesia comença a construir els fonaments del nou ordre. La seva obra legislativa queda marcada per tres fites fonamentals:
la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (1789)
la Constitució Civil del clergat (1790) i
la Constitució de 1791
Com a pas previ a la Constitució, l'Assemblea va elaborar i vavotar la Declaració de Drets de l'home i del ciutadà (26 agost 1789), sintetitzats més tard en tres principis, "Liberté, Égalité, Fraternité" ("Llibertat, Igualtat, Fraternitat "), veritable emblema de la Revolució.
S'hi reconeix la igualtat, com a dret inalienable, i la sobirania nacional. Però també hi ha contradiccions: la igualtat és només civil. s'admeten les llibertats de premsa i opinióperò no s'esmenta la d'associació (la llei de Le Chapelier de 14 de juny de 1791 l'prohibirà expressament). Amb tot, es tracta d'un text de caràcter universal que encara avui segueix vigent. Destaquem que el reconeixement de la sobirania nacional va establir les bases d'una futura Monarquia constitucional, tot i el lògic disgust del rei que no va tenir més remei que acceptar-la.
Mentre l'Assembleadeliberava, la famolenca població de París, irritada pels rumors de conspiracions monàrquiques, reclamava aliments i solucions. El 5 i el 6 d'octubre, la població parisenca, especialment les seves dones, va marxar cap a Versalles i va assetjar el palau reial.

Les dones marxen cap a Versalles

Lluís XVI i la seva família van ser rescatats per la Fayette, qui els va escortar fins a París apetició del poble. Després d'aquest succés, alguns membres conservadors de l'Assemblea Constituent, que van acompanyar al rei a París, van presentar la seva dimissió. A la capital, la pressió dels ciutadans exercia una influència cada vegada més gran en la cort i l'Assemblea. El radicalisme es va apoderar de la càmera, però l'objectiu original, la implantació d'una monarquia constitucional com arègim polític, encara es mantenia.
Però els principals problemes a què va haver d'enfrontar l'Assemblea van ser el religiós i el financer. Per evitar la temuda fallida, es va decidir nacionalitzar els béns del clergat, que van anar posteriorment posats a la venda per amortitzar així el deute públic. Els títols emesos com a reemborsament de deutes pendents de l'Estat es van conèixer amb el nom...