· Comentari del poema interior, miquel de palol

El poema titulat Interior es troba dintre del llibre de poemes Roses, escrit per Miquel de Palol. Aquest va ser el seu primer llibre, un recull força divers, escrit al 1905, on inclou poemes que havia anat publicant en les diverses capçaleres en que col·laborava ja des que tenia dotze anys.
El llibre esta situat clarament dins la tradició del simbolisme decadentista.
Els poetes simbolistesescrivien d'una manera molt metafòrica i suggerent, donant a imatges o objectes particulars un significat simbòlic perquè defensaven la força suggestiva de la paraula, capaç de crear un món intuït, imaginat. Per altra banda, el decadentisme esta molt lligat al simbolisme, ja que la concepció filosòfica, la visió del món i de l’home, són la mateixa per a uns i altres. El decadentisme comportavasentiments d’inseguretat, cansament i afecció a la mort. Els decadentistes tenien un gust marcat pels contrastos, en son uns exemples: vida/mort, ascetisme/erotisme, etc.

El poema Interior comença amb una contraposició entre la gent amb diners i els pobres. L’escena ens mostra dues classes socials de gent diferents; aquells que es poden permetre prendre alguna cosa en el bar, i estan dintre del’establiment, i oposadament els vagabunds que s’entreveuen darrera els cristalls passant fred al carrer. En aquesta primera part del poema podem percebre l’estil decadentista gràcies al contrast que ens mostra Palol, fixant-se més en aquells dos o tres vagabunds que estan passant fred al carrer. D’aquesta manera ens mostra una actitud de fatalisme.
El fet que la situació succeeixi en una tarda plujosad’hivern es un al·licient que recolza aquesta actitud de fatalitat del decadentisme, ja que no ens imaginaríem igual l’escena dels vagabunds que s’entreveuen rere els cristalls si fos de dia i hi hagués un sol radiant. El paisatge i l’entorn influeix molt a l’hora d’imaginar-nos una situació o escena, i Palol fa de la seva poesia una evocació, fonamentalment de paisatges interiors o de situacions iescenes que li permeten suggerir els sentiments, misteris o nostàlgies que vol que el lector se n’adoni per entendre bé els seus poemes.
A partir de la segona estrofa, la noia, “- Eliseth d’ulls glaucs -“, entra al bar amb un somriure clar, on la gent la mira. Aquí es genera un contrast entre la gent del bar i l’energia infantil de la noia.
Seguidament, en la tercera estrofa, la noia maca isomrient centra la seva atenció en un bohemi, un home gran que li sembla interessant. La noia, captada per l’atenció que li provoca aquell home, “aquell vell, el més vell dels bohemis ombrius” com diu en el vers X, podem pensar que se l’insinua intentant seduir-lo. Podem interpretar que la noia insinua alguna cosa al vell per el vers XI i XII (principi de l’última estrofa), que diu així: “l’ha miradaamb ulls blaus, de dolcesa morenta / ella ha obert ran la copa els seus llavis flexius”. Per tal de cridar l’atenció del vell bohemi o seduir-lo, la noia jove utilitza les seves “armes” i juga tant amb la mirada com amb els llavis junt amb la copa que manté.
Finalment l’home vell i bohemi, després d’aquest succés, es troba nerviós i beu absenta, podem pensar que el fet de que el vell bohemi beguiaquest tipus d’alcohol sigui per allunyar el seu nerviosisme, que ha estat provocat per les accions que ha realitzat la noia intentant seduir-lo i perquè justament hagi sigut aquesta noia tan jove i maca.

Llegint aquest poema podem pensar diferents interpretacions, i cap d’elles podem assegurar que sigui la que pensés el poeta alhora d’escriure el poema. Pot ser que el poema simplement acabiaixí, que la noia que ha entrat al bar i a captivat l’atenció de la gent, flirtegi amb la mirada i gestos al vell bohemi que li ha cridat l’atenció, i per tant, aquest tot nerviós prengui un glop d’un fort alcohol, en aquest cas d’absenta, per allunyar tots els nervis que li provoca la noia. Però per altra banda, l’últim vers “ha besat tremolant el crestall de l’absenta.”, pot deixar-nos en...