COMENTARI LLIBRE PALEOGRAFIA

COMENTARI SOBRE
EL “MANUAL DE
PALEOGRAFÍA:
Fundamentos e historia
de la escritura latina”

NOM: Gerson Pastallé Milià
NIU: 1362127

ÍNDEX

1. Fitxa del llibre

2. Dades de l’autor

3. Capítol 1. Concepte de Paleografia

4. Capítol 2. Mètode en la Paleografia

5. Capítol 3. Historia de la Paleografia llatina

6. Capítol 4. Materials i estris per escriure

7. Valoració final i conclusions

2

1.FITXA DEL LLIBRE
Títol del llibre: Manual de Paleografía. Fundamentos e historia de la
escritura latina hasta el siglo VIII
Nom de l’autor: Luis Núñez Contreras
Editorial: Catedra
Edició: 1ª edició
Data d’edició: 1994
Lloc d’edició: Fuenlabrada (Madrid)
Nº de pàgines: 171

2. DADES DE L’AUTOR

Luis Núñez Contreras: Va néixer a Grenada l’any 1932. Després d’obtenir
el Doctorat l’any 1962 va iniciarla seva docència com a professor a la
universitat de Grenada. Més tard va obtenir la càtedra de Paleografia i
Diplomàtica a la universitat de Sevilla. L’any 1971 fou escollit degà de la
Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Sevilla. Durant la seva
etapa com a docent també dur a terme una important activitat
d’investigació, va publicar un seguit de llibres sobre l’escriptura llatinai
va esdevenir creador i director de la revista Historia, Instituciones,
Documentos de la mateixa universitat. Cal destacar que va ser premiat
amb el Premi Nacional d’Investigació “Menéndez Pelayo” del CSIC l’any
1962.

3

3. Capítol 1. Concepte de Paleografia
L’autor planteja el concepte de Paleografia com un dels temes més
rellevants en la matèria ja que el concepte és el pilar que sustentaqualsevol tipus de ciència. També planteja el fet que el concepte i el
mètode són el que doten de sentit a una ciència ja que no es pot
aplicar un apel·latiu de ciència a allò que no té un objecte propi de
coneixement i un mètode específic d’investigació.
Seguidament l’autor intenta explicar com les diferents escoles de
Paleografia han intentat donar sentit al concepte de Paleografia. Ens
destacal’escola franco-belga, els paleògrafs alemanys i els paleògrafs
italians.
Continua el capítol destacant els tres conceptes més elaborats sobre el
que és la Paleografia. Per una banda hi hauria la Paleografia de lectura
basada en el fet de la necessitat de l’home de llegir textos antics amb
una escriptura que ha perdut ús actualment. Per l’altre banda hi
destaca la Paleografia crítica o analítica, laque és més especialitzada
que la de lectura ja que no només es basa en la lectura i comprensió
d’un text antic sinó que també intenta trobar l’autor del text, a qui
anava dirigit i per a què es va escriure. Finalment s’anomena la
Paleografia com la història de l’escriptura ja que estudia les escriptures
utilitzades en cada període històric i la cultura de cada moment històric
reflectida en cadadocument.
Finalment, Núñez Contreras ens explica la relació de la Paleografia amb
altres ciències humanístiques com la Papirologia, la Diplomàtica i la
Epigrafia. Ell, però afegeix també que la Paleografia també pot anar
relacionada amb altres ciències que no siguin humanístiques, però que
sí que impliquin la lectura o estudi de textos antics (matemàtiques, física,
enginyeria, lingüística).

4

4.Capítol 2. Mètode en la Paleografia

El mètode en la Paleografia de lectura es basa en la comprensió del
significat dels signes gràfics i la relació entre el signe i el so. L’autor ens
adverteix que tot i no tenir un mètode estricte cal seguir unes regles
clares per tal de fer una bona lectura: s’ha d’evitar llegir el text
ràpidament si té una escriptura desconeguda, s’ha de parar atenció
davant denoms propis o de llocs i és millor escriure el text per tal de
convertir la lectura en una copia del que es llegeix.
El mètode de la Paleografia critica-anal·lítica observa rigorosament tots
els elements constitutius de l’escriptura. Dóna importància a la distinció
entre escriptura artificial, més semblant al dibuix, i l’escriptura natural,
que es produeix corrent amb la mà. Segons la...