Comentari d’una exposició (d'una pintura)

Comentari d’una exposició
de dibuix o pintura

Fitxa tècnica:

• Títol de l’exposició: Dibuixos, gravats i cartells

• S’hi exposa: Dibuixos fets sobretot amb carbonet, llapis de grafit, pastel i llapis o aquarel·la per donar color.

• L’organitza: MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya

• Lloc: Museu Nacional d'Art de Catalunya

• Dies: Col·lecció permanentBiografia de l’artista:

Isidre Nonell i Monturiol (Barcelona, 30 de novembre de 1872 – 11 de febrer de 1911) fou un pintor i dibuixant català. És considerat com un dels artistes catalans més destacats del principi del segle XX i una figura bàsica del post-modernisme català. Pintava temes que no estaven de moda en el seu temps.

Els pares, Isidre Nonell i Torras d'Arenys de Mar i ÀngelaMonturiol i Francàs de Barcelona, tenien una petita però pròspera fàbrica de pastes de sopa a la seva casa, a Barcelona. Amic de Joaquim Mir a l'escola del barri, va articular la seva vocació d'artista des de molt jove. Encara que el pare hagués volgut que el seu fill entrés al negoci familiar, li van donar suport així que poguès viure sense problemes existencials malgrat que la seva pintura no vandonar ingresos substancials fins a poc abans de la seva mort.
Nonell, va centrar la seva atenció en la representació de figures relacionades amb la societat marginal –com els cretins, pidolaires o repatriats–, temàtica que va suscitar una certa polèmica entre la burgesia i la societat benestant del moment. A partir del 1901 sentí una certa predilecció per la representació de personatges d’ètniagitana, que conreà tant en el camp de la pintura com en el del dibuix fins a 1908. En aquest dibuix s’aprecia un Nonell que tendeix a sintetitzar les figures i a convertir-les en formes corpòries a través del color i la línia.

Comentari d’una obra en concret

[pic]

Fitxa:

• Títol: Una buscona

• Any de realització: 1906

• Mesures / format: 48,2 x 30,4 cm

• Tècnica:Llapis litogràfic i aquarel·la sobre paper

Anàlisi descriptiva: Es pot veure una dona, no se sap si jove o gran, ja que no es veu la cara, amb un vestit i una manta per sobre bruts i vells.

Anàlisi tècnico-formal: Crec que primer s’han fet les línies d’encaix, amb el llapis, marcant més els contorns, després s’han marcat més els detalls com el barret, la cara, els plecs de la roba que porta...i per últim s’han donat color amb aquarel·la i s’ha fet una mica de trama per tot el dibuix i pel fons amb el llapis.

Anàlisi subjectiva: He escollit aquesta obra perquè realment m’han cridat més l’atenció les obres de Nonell d’aquest estil, i hem refereixo a les línies, les trames i com a donat color amb aquarel·la, per tant, m’ha fascinat la seva tècnica i també m’hi he fixat pels temes quetractava i aquesta obra en concret era la que més sentiments hem transmetia, i a més, és extranya, perquè hem dona certa tristesa, i pena, però a la vegada hem transmet una sensació de fredor i allunyament, que pot ser això s’ha aconseguit amb els colors que ha utilitzat (el blau i aquest groc marronós).

RECULL D’ARTICLES

Joyas del Arte: “Niebit” de Isidro Nonell

Isidro Nonell basa granparte de su producción en las clases desfavorecidas de su Barcelona natal, sobre todo las mujeres de raza gitana. Por ello fue muy criticado en su época y no solo por parte de los críticos sino por las propias mujeres. A partir de 1910, su iconografía cambiará: los tonos se hacen más suaves pasando de los azules /verdosos a los ocres/rosados.

[pic]

La obra del Museo Reina Sofía, “Niebit”, apesar de los nuevos tonos, sigue manteniendo características propias de su etapa anterior, como el ensimismamiento de la figura, la raza de la propia mujer, ya que según va pasando el tiempo ira desapareciendo pintando a otro tipo de mujeres, hasta su muerte en 1911.

Crítica de la època

NOTES D'ART
Joventut. Barcelona. Any II. 190l. Num. 50. 24 de gener.

... Deu patir aquell xicot...