Comentario línia blava (solsona)

Maria Geli Ivars
Literatura Catalana Contemporània

COMENTARI DE LÍNIA BLAVA, de Ramon Solsona

Abans de començar el comentari sobre la novel·la Línia Blava, m’agradaria explicar una mica el motiu o motius pels que he triat aquesta concretament. De totes les lectures treballades a classe no m’han interessat totes de la mateixa manera, encara que en alguns casos m’he sorprès a mi mateixacanviant d’opinió sobre una lectura que, en un bon principi, ni tant sols m’atreia. Línia Blava era una novel·la desconeguda per mi, coneixia al seu autor, Ramon Solsona, però no l’existència de la seva última obra o, si més no, no recordo haver-ne tingut referències anteriors. Potser va ser aquest un dels primers motius pel qual em va cridar l’atenció poder llegir un llibre sense prejudicis de capmena. Des del primer minut de lectura ja em vaig adonar que, no sé si per l’estil o per la història que se’m presentava o si per la suma d’ambdues coses, era una lectura que ja m’havia atrapat. I, evidentment, el fet que és molt fàcil sentir-se identificat amb la veu narrativa per la quotidianitat dels pensaments i les situacions. A més, que l’autor pogués venir a classe a parlar-nos una mica delprocés d’escriptura i de la seva novel·la, permetent-nos d’entendre una mica millor tot el ha abocat en fulls de paper també és un luxe que difícilment es pot menysprear, més aviat a l’inrevés, només fa que sumar punts al gaudir de la lectura.
D’altra banda, m’agradaria remarcar la (aparent) facilitat que té l’autor per intercalar les diferents històries, sense que el lector es faci un embolic, latraça que té al fer les descripcions d’elements que sovint són molt personals i d’interpretació diversa, la gràcia que té per trobar els mots adequats per aconseguir que recordem cada passatge sense problemes. Sobretot, el punt humorístic que ha sabut colar en una narració de to més aviat seriós.
Tot plegat, un conjunt d’elements que em van fer decidir que aquesta era la lectura en la que mésvolia centrar-me i profunditzar.

L’ inici del llibre es caracteritza per les dues cites que s’apunten abans de començar la novel·la pròpiament dita. Amb paraules del mateix autor, són dues cites que serveixen de guia per a poder llegir-la i entendre-la, remarcant que la segona funciona com una declaració de principis sobre en què consisteix escriure una novel·la.
Ja pel que fa a la novel·la ensí mateixa, es podria dir que té ganxos, que es podrien considerar les bigues mestres i també contraforts, que vindria a ser la veu del narrador. També es pot dir que l’inici i final molt lligats: ambdós elements es caracteritzen per l’aparició d’orenetes. D’altra banda també trobem un altre element que serveix de nexe d’unió, amb el que es comença i amb el que s’acaba: veu narrativa. Tot i que mésendavant es profunditzarà més en aquest element de la novel·la Línia Blava, es pot avançar que, tot i que el narrador parla en segona persona et tot moment, és a dir, que no parla per ell, sinó pel lector, “tu”, també els altres poden portar a terme la seva funció. És a dir, encara que el narrador es dediqui a imaginar i descriure un passat, un present i un futur dels personatges que aniranapareixent, tasca per a molts quotidiana, asseguts al metro, o al tren, o un sigui, també els altres (els descrits i els que no apareixen a la narració) també poden fer el mateix i que el narrador (tu) en sigui la víctima. Això es demostra al final de la novel·la, quan una noia planta cara al narrador, fixant la seva mirada en els ulls del narrador, com si pretengués veure-hi més enllà per a poderimaginar.
Cal remarcar, també, que la novel·la juga am la totalitat, a la que dóna forma a través de les parades de la línia blava del metro de Barcelona. I que també juga amb els fragments, que corresponen a cada parada i a cada historia continguda, ja que cadascuna d’aquestes podria ser perfectament una novel·la individual. És per això que es pot afirmar que l’autor pretenia fer una novel·la de...