Comentario texto literario Valenciano
Páginas: 9 (2001 palabras)
Publicado: 3 de noviembre de 2013
(1)
Ens trobem davant d'un text d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Es creu que ha estat escrita per algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons el Magnànim.
A mitjan del segle XIV, doncs, comencem a trobar símptomes d'una visió del món, de l'home i de la cultura completament diferents a les que ens havia acostumat la societat estamental iel teocentrisme medievals.
El zel que les autoritats religioses posaven en la integritat de l'ortodòxia de la doctrina va convertir la cultura anterior al cristianisme i la dels savis musulmans i jueus en ignorada. Els centres monàstics custodiaven els llibres antics en les biblioteques, però no en donaven a conèixer els ensenyaments. Eren llibres considerats perillosos per les autoritatsreligioses, les quals pensaven que eren plens de mentides per ser obres no il·luminades per Déu.
L'edat mitjana, des del punt de vista de l'humanisme, havia suposat un retrocés en el procés evolutiu de la humanitat. Així, el progrés i la modernització s'havia d'aconseguir recuperant la ciència dels antics(clàssics, grecs i romans) , però també la dels moderns (jueus i musulmans).
L'humanisme, pot serdefinit com un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement.
A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines (1344), la dota de funcionaris cultes, coneixedors de la cultura clàssica i destres en llatí, que van produir tota mena de documentsadministratius amb una prosa complexa, madura i elegant.
La influència del primer humanisme sobre la prosa dels escrivans, notaris i protonotaris va consistir en una llatinització que li va aportar:
Complexitat oracional amb oracions llargues i predomini de la subordinació.
Precisió semàntica amb freqüents cultismes i tecnicismes administratius.
Col·locació del verb principal al final del conjuntoracional (hipèrbaton).
Moderat ús dels articles, que en llatí no existien.
Aquestes característiques van contribuir a donar més solemnitat a la prosa cancelleresca i, finalment, elegància i maduresa a la prosa literària de l'època. L'estil de la crònica de Pere el Cerimoniós n'és un bon exemple com ja hem tingut ocasió de comprovar en la segona unitat.
La narració cavalleresca es transformàdurant el segle XV, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època: la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les nostresnovel·les cavalleresques del segle XV es van caracteritzar per la versemblança (credibilitat), la geografia coneguda, l'ambientació en una època coneguda i propera i les qualitats purament humanes dels protagonistes.
(2)
El gènere al que perteneix aquest text és la novel·la cavalleresca, on les històries dels joglars sobre cavallers tenen continuïtat en les cròniques i en obres de caràcter didàcticcom el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull (de gran influència sobre el Tirant lo Blanc) i el Tractat de cavalleria de Pere III, el Cerimoniós. Ja hem vist com a finals del segle XIV, en ple declivi de la noblesa, es van posar de moda obres sobre cavallers amb un to enyoradís, en forma rimada, i en defensa d'uns valors feudals cada vegada més en desús.
La narració cavalleresca estransformà durant el segle XV, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època: la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les...
Ens trobem davant d'un text d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Es creu que ha estat escrita per algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons el Magnànim.
A mitjan del segle XIV, doncs, comencem a trobar símptomes d'una visió del món, de l'home i de la cultura completament diferents a les que ens havia acostumat la societat estamental iel teocentrisme medievals.
El zel que les autoritats religioses posaven en la integritat de l'ortodòxia de la doctrina va convertir la cultura anterior al cristianisme i la dels savis musulmans i jueus en ignorada. Els centres monàstics custodiaven els llibres antics en les biblioteques, però no en donaven a conèixer els ensenyaments. Eren llibres considerats perillosos per les autoritatsreligioses, les quals pensaven que eren plens de mentides per ser obres no il·luminades per Déu.
L'edat mitjana, des del punt de vista de l'humanisme, havia suposat un retrocés en el procés evolutiu de la humanitat. Així, el progrés i la modernització s'havia d'aconseguir recuperant la ciència dels antics(clàssics, grecs i romans) , però també la dels moderns (jueus i musulmans).
L'humanisme, pot serdefinit com un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement.
A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines (1344), la dota de funcionaris cultes, coneixedors de la cultura clàssica i destres en llatí, que van produir tota mena de documentsadministratius amb una prosa complexa, madura i elegant.
La influència del primer humanisme sobre la prosa dels escrivans, notaris i protonotaris va consistir en una llatinització que li va aportar:
Complexitat oracional amb oracions llargues i predomini de la subordinació.
Precisió semàntica amb freqüents cultismes i tecnicismes administratius.
Col·locació del verb principal al final del conjuntoracional (hipèrbaton).
Moderat ús dels articles, que en llatí no existien.
Aquestes característiques van contribuir a donar més solemnitat a la prosa cancelleresca i, finalment, elegància i maduresa a la prosa literària de l'època. L'estil de la crònica de Pere el Cerimoniós n'és un bon exemple com ja hem tingut ocasió de comprovar en la segona unitat.
La narració cavalleresca es transformàdurant el segle XV, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època: la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les nostresnovel·les cavalleresques del segle XV es van caracteritzar per la versemblança (credibilitat), la geografia coneguda, l'ambientació en una època coneguda i propera i les qualitats purament humanes dels protagonistes.
(2)
El gènere al que perteneix aquest text és la novel·la cavalleresca, on les històries dels joglars sobre cavallers tenen continuïtat en les cròniques i en obres de caràcter didàcticcom el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull (de gran influència sobre el Tirant lo Blanc) i el Tractat de cavalleria de Pere III, el Cerimoniós. Ja hem vist com a finals del segle XIV, en ple declivi de la noblesa, es van posar de moda obres sobre cavallers amb un to enyoradís, en forma rimada, i en defensa d'uns valors feudals cada vegada més en desús.
La narració cavalleresca estransformà durant el segle XV, en barrejar-se amb la mentalitat burgesa de l'època: la incorporació del realisme i de la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç van donar lloc a les novel·les cavalleresques. Si les narracions anteriors es caracteritzaven pels elements fantàstics, la geografia exòtica, l'ambientació intemporal i les qualitats sobrehumanes dels protagonistes, les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.