Comentario

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 9 (2137 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
UNITAT 7
2. GUILLEM D’OCCAM

2.1. Fe i raó

Guillem d’OCCAM consuma l’escissió entre fe i raó. Tracta de reivindicar l’estatus de la fe per sobre de qualsevol pretensió de la raó.
El seu pensament allunya el món de la fe de les possibilitats de la raó. La radical convicció que Déu es massa gran per ser comprès amara tot el pensament del franciscà: Déu és per damunt de qualsevol cosa.2.2. La llibertat de Déu i els límits de la raó

OCCAM afirma la llibertat absoluta de Déu, que no ha estat obligat per cap necessitat a crear el món, ni a crear-lo com l’ha creat.
Tot podia haver estat d’una altra manera si Déu ho hagués volgut.

Si la voluntat divina podia haver fet les coses de manera diferent, només l’experiència pot mostrar-nos allò que, de fet, és com és.

2.3. Lanegació dels universals

Déu és lliure però si afirmem que Déu, per crear els éssers humans o qualsevol altra cosa, s’ha de sotmetre a una definició prèvia d’allò que crea, la llibertat de Déu estaria limitada.
Aquestes consideracions porten OCCAM a la negació de l’existència dels universals, de les essències comunes als individus. Aquest és el motiu teològic.

OCCAM diu que ” no s’han demultiplicar els ens més del que exigeix la necessitat” , un principi que s’anomena la navalla d’OCCAM i diu que de dues explicacions possibles d’un mateix fet cal triar-ne la més simple. Principi metodògic.

Per a ell, en la realitat només hi ha individus.

2.4. El nominalisme i la teoria dels signes

OCCAM proposa el nominalisme, en el que els universals són signes amb que ens referim a unapluralitat d’individus que s’assemblen.

El concepte humà no respon a cap essència universal, es tracta d’un nom que la nostra ment posa al lloc de qualsevol dels humans que coneixem.

L’universal es un signe, un acte mental amb que designem conjunts d’individus. Allò que anomenem concepte és només una funció lògica, si volem entendre com funciona el coneixement humà cal comprendre aquest llenguatgelògic de la ment.

· De camí vers el subjectivisme modern

Amb la seva idea que la ment treballa amb signes, està obrint les portes a la reflexió que caracteritza la modernitat: el coneixement no és mai coneixement directe del món, sinó coneixement dels continguts mentals.

2.5. El coneixement del món

Amb OCCAM la fe s’allunya de les interferències amb la raó i, obre la porta a una raómés autònoma que s’até a l’experiència sensible per 3 motius:

• El món prové de l’absoluta llibertat creadora de Déu, per tant no hi ha raons que calgui descobrir de perquè el mon es com és.

• L’única intuïció directa que tenim es la intuïció sensible, el coneixement empíric.

• El coneixement abstractiu no copsa essències reals, sinó que es limita a crear termes generals útilsper al llenguatge.

2.6. L’acció humana: ètica i política

· El voluntarisme d’OCCAM

Les lleis morals són contingents. Déu no ordena perquè allò sigui bo, sinó que allò es bo perquè Déu ho ordena.
Qualsevol cosa podria ser bona si Déu així ho hagués volgut.

La bondat consisteix en l’obediència a la voluntat de D

· La separació entre església i estat

Occam defensa la separació entreel poder material i l’espiritual. Critica els afanys totalitaris, tant els de l’emperador com els del papa.

Davant de l’autoritat imperial defensa que l’origen del poder esta en les persones governades, i davant de l’autoritat papal recorda el caràcter de servidor que ha de tenir el cap visible de l’església.

6 La filosofía eticopolítica
6.1 El realisme polític : MAQUIAVEL

En el campeticopolític, MAQUIAVEL és el primer autor que aplica el naturalisme, és a dir , l’intent d’explicar la realitat sense recórrer a cap principi transcendent , que depassi els límits de la natura.

El problema , que MAQUIAVEL tracta en la seva obra més destacada , el príncep, és el del coneixement pur i simple dels mecanismes efectius pels quals s’aconsegueix i es manté el poder polític....
tracking img