comparacio Plató Aristòtil epicur ...

ARISTÒTIL

Aristòtil (384-322 aC) va ser deixeble de Plató i en bona part va continuar
amb els seus plantejaments objectivistes i racionalistes. Però Aristòtil és un racionalista molt
més moderat que Plató, en tant que concedeix a l'experiència sensible un paper més gran en
el desenvolupament del coneixement científic.

Aristòtil i Plató han estat dos dels filòsofs més importants, que hantranscendit amb els seus escrits a la nostra cultura. Però dins d'ells trobem diverses diferències i similituds.

TEORIA DE LES IDEES

No sembla que Aristòtil manifestés cap oposició crítica a la teoria de les Idees durant la seva permanència a l'Acadèmia. Tot indica, per contra, que les primeres crítiques a la teoria de les Idees s'elaboren després del seu abandó de l'Acadèmia, quanAristòtil comença a perfilar la seva pròpia filosofia.
La diferència fonamental entre la metafísica de Plató i Aristòtil és que per Plató els conceptes són idees, i per a Aristòtil són formes.
                     
Plató pensa que hi ha dos mons, el dels objectes sensibles (món sensible) i el de les idees (món intel·ligible). Aquest últim món és el que proporciona un coneixement veritable, i de l'únicdel qual ens podem fiar, mentre que el segon es basa en la Doxa o opinió.
Aristòtil pensa que només existeix un món, el sensible. Aquest món està ple de coses materials amb una "forma" que es troba en elles. Però el seu pensament no és molt distant del de Plató. Aristòtil pensava que les formes no desapareixen amb la mort d'aquests (encara que acaben morint amb el pas del temps). També defensaval'existència del Motor Immòbil, que no pertany al sensible i representa l'ens més real i permanent que existeix, com la Idea de Bé de Plató.

Aristòtil estarà d'acord amb Plató en que hi ha un element comú entre tots els objectes de la mateixa classe, l'universal, la Idea, que és la causa que apliquem la mateixa denominació a tots els objectes del mateix gènere; admetrà, per tant, que aquestuniversal és real, però no que tingui existència independent de les coses, és a dir, que sigui subsistent.

TEORIA DEL CONEIXEMENT
Igual que passava amb Plató tampoc en Aristòtil trobem una teoria del coneixement elaborada.
Aristòtil distingeix diversos nivells o graus de coneixement. El coneixement sensible deriva directament de la sensació i és un tipus de coneixement immediat i fugaç,desapareixent amb la sensació que l'ha generat. El coneixement sensible és propi dels animals inferiors. En els animals superiors, però, en barrejar-se amb la memòria sensitiva i amb la imaginació pot donar lloc a un tipus de coneixement més persistent. Aquest procés té lloc en l'home, generant l'experiència com a resultat de l'activitat de la memòria, una forma de coneixement que, sense que li permeti alshomes conèixer el perquè i la causa dels objectes coneguts, els permet, però, saber que existeixen, és a dir, l'experiència consisteix en el coneixement de les coses particulars.
Les diferències són, doncs, considerables amb Plató, tant pel que fa al valor atribuït al coneixement sensible, com respecte a l'activitat mateixa de l'enteniment que ha de ser necessàriament discursiu, sent impossiblearribar a conèixer els universals a no ser mitjançant la inducció; a més, Aristòtil rebutja explícitament l'innatisme del coneixement, i ens el presenta com el resultat de l'aprenentatge, és a dir, per la coordinació racional dels elements procedents de la sensació, a través de l'experiència. Coincideixen, però, en la consideració que el veritable coneixement ha de ser-ho de l'universal, i no delsobjectes singulars.

L’ÀNIMA

Una de les diferències fonamentals del pensament d'Aristòtil respecte al de Plató, la trobem en la Concepció de l'ànima. Així, mentre Plató considera que l'ànima de l'ésser humà és immortal i pot viure separada del cos, ja que el seu estat natural és el Món intel·ligible, allunyada de la realitat sensible, Aristòtil reprèn el concepte d'Ànima simplement com...