comparaciones Filosoficas




LOCKE i NIETZSCHE: Tendència filosófica Empirista.. Vitalista. Coneixement: Percebem la realitat a través de l’experiència, que és el substrat de les nostres idees, que fonamenten el coneixement. Confia plenament en els sentits com a font de coneixement però no podem empresonar les experiències en idees o conceptes. Només podem captar la realitat mitjançant metàfores. Món exteriorPressuposem l’existència d’un món exterior com a causa de les nostres sensacions però no és un coneixement evident, sinó més aviat probable. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir i no té sentit buscar evidències d’aquesta, no en podem tenir un coneixement objectiu. Postura política: S’oposa a l’absolutisme monàrquic i defensa la monarquia parlamentària i la divisió de poders.No té una postura política definida, però parla negativament tant de demòcrates com de socialistes. Estat Justifica la idea d’Estat que reguli la societat a partir de l’establiment d’un pacte entre els individus. El poder polític tindrà la funció de regular la vida pública i està sustentat en la voluntat de la majoria. Defensa l’individualisme i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre mésfred”* que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.*Així parlà Zaratustra
PLATÓ i Mill. Tendència filosófica: Idealista i racionalista Utilitarista i liberalista Funció dins de l’Estat Correlació entre l’ànima i l’Estat (psicologia i política). Depenent del tipus d’ànima que ens domini tindrem una funció dins de la República. No fa partició de l’ànima i deixa en mans de cadascú el decantar-se peruna professió o una altra. Pedagogia Depenent del tipus d’ànima tindran un ensenyament o un altre. En el grau més elevat està l’ensenyament dels governants que dura fins els 50 anys. Creu que és important que es promogui la obligatorietat de l’ensenyament, independentment de la classe social d’una persona. Política El govern ideal és en el que manen els filòsofs. Parla d’un Estat que controla totsels aspectes de la vida dels que l’integren. La democràcia és una de les formes injustes de govern (tot i que en la seva etapa crítica matisa una mica aquesta posició). L’Estat platònic no pretén avançar, ha d’estar sempre igual. Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme (mínima interferència de l’Estat en l’economia i en la vida privada de les persones). Està influenciat per elsideals de la Il·lustració i per això serà partidari de que l’Estat busqui constantment el progrés. Felicitat individual Els interessos particulars han d’estar sotmesos al bé comú i si cal s’ha de sacrificar la felicitat individual per la col·lectiva. Mentre la societat o l’Estat on visqui un individu sigui lliure i justa, aquest podrà exercir la seva llibertat i serà feliç. Ara bé a la felicitatcompleta només s’hi arriba si tothom és feliç. Plaer La felicitat s’identifica amb el bé, no amb el plaer. El plaer (no individual sinó col·lectiu) és el que ens condueix a la felicitat. Hedonista universalista


































PLATÓ i LOCKE: Estil Obra extensa, escrita en forma de diàleg i sovint va ecorrer al mite i la metáfora Fa un tractatfilosòfic, on els temes que va tractant estan ordenats de forma sistemática Realitat (Metafísica) Dos móns: L’Intel•ligible i el sensible, que és una còpia del prime Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees. Idea Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Formen part del mónintel•ligible i són dins de l’ànima de l’home, per tant, són d’alguna manera, innates. Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals (no pertanyen a un altre món). No accepta l’existència d’idees innates. La nostra ment, quan naixem, és una “tabula rasa” . Tipologia d’idees N’hi ha de quatre tipus: Idees de les coses (cavall, taula) Idees matemàtiques (teorema de...