Comparació descartes hume (català)

DESCARTES - HUME
ONTOLOGIA
Punt de partida | Dubte metodològic: posa en dubte tots els coneixements que es tenen com a veritables (seva època) i comença des de zero.Arguments: Hem de dubtar dels coneixements perquè: * no podem estar segurs del que veiem, podria ser un somni. * Tot el que sembla evident no ho és, podriem estar bojos. * No ens podem fiar dels sentits perque ens enganyen.* Podria ser que en realitat estiguessim dominats per un geni maligne.ConclusióPenso per tant existeixo -> es dóna compte de que l’únic del que pot estar segur és que pensa, i que si pensa, ha d’existir per força. | Critica les 3 substàncies cartesianesArguments: * Nega l’existència d’unes idees innates a la nostra ment -> tot s’obté a partir de l’experiència. * Nega l’existència deDéu i del món perquè no en tenim impressions sensibles, per tant, no són vàlids com a substància (no diu que no existeixin, diu que no ho podem saber i que no val la pena plantejar-s’ho). |
Tipus de realitats | Al afirmar la seva existència no pot negar la seva substància, distingeix:1. RES COGITANS / 1ª realitat: és la realitat que atribueix al “jo” (a la ment de cadascú) i és la substància quepensa. Aquí hi defensa l’existència d’unes idees, que no sabem si són certes o falses, però que estan presents en la nostre ment des de sempre. Per decidir si són verdaderes o no s’han de classificar segons el seu orígen: * Factícies: les idees que la nostra ment fabrica lliurement (poden ser certes o falses). * Adventícies: les que venen de fora de la nostra ment i no les podem canviar (nosabem si són correctes). * Innates: són les idees verdaderes que no puc negar perquè estan en mi des de sempre. 2. RES INFINIT / 2ª realitat: és Déu (cap religió especificada, bo). Crea les idees innates. Afirma la seva existència perquè hi ha d’haver alguna cosa o algú que hagi pensat les idees innates que estan en nosaltres. 3. RES EXTENSA / 3ª realitat: és el món. El món està creat per Déu, icom que aquest és real, el món també ho ha de ser. Potser no se com és el món, però tinc idees (adventícies) sobre ell, per tant existeix. | 1- la percepció (podem dubtar de que el que percebem sigui cert o no, però no podem dubtar de que percebem. |

EPISTEMOLOGIA
Conèixer és… | Deducció (general a particular) | Inducció (particular a general) + creure |
Punt de partida | Parteix de que nopuc saber què és el TOT ni mai podré saber si el que se és tot. Però tot el que se, o se segur. | Parteix de que les idees no són innates sinó que, a partir de les impressions sensibles que rebo de l’experiència des del moment que neixo, construeixo amb la raó unes idees pròpies, per tant, subjectives, que són el record d’aquestes impressions clares i distintes que he rebut de l’exterior. Com queles percepcions sensibles són individuals (no tothom veu la mateixa poma) no hi ha idees universals ni innates, només són similars (poma vermella, verda…). |
El coneixement s’obté… | Aquest coneixement cert s’obté segons uns critèris:1. EVIDÈNCIA: hi ha idees que són clares i distintes, estan fora de dubtes (se sap segur que per sortir d’un lloc primer has d’estar a dins) -> Intuicióintel·lectual.2. ANÀLISI: Les idees s’han de dividir en les seves parts més simples (primer pas). 3. SÍNTESI: un cop dividides les idees en les seves parts més simples, s’han d’encadenar lògicament (segon pas) -> cadenes d’idees.4. RECAPITULAR: finalment, s’ha de repetir tot el procés (amb més experiència). | No es pregunta què és veritat i què no perquè no ho puc saber -> es pregunta quines ideessón vàlides/útils. Mitjançant la inducció passem de les experiències (casos particulars) a construir idees (casos generals) que no sempre són vàlides. En l’home hi ha un impuls innat que el mou a associar determinats tipus d’idees de 3 maneres possibles: * per semblança (en realitat és repetició) * Per contigüitat espai-temps (en realitat és per costum) * Per causa-efecte: tendim a formar...