complement predicatiu

Complement predicatiu
El complement predicatiu és un complement propi de la sintaxi tradicional. Té les següents característiques:
Exerceix sempre una doble funció: una de complement verbal demanera i una altra d'atributiva referida al subjecte o al complement directe. És, doncs, un complement de doble atribució.
S'adjunta a un verb predicatiu en funció atributiva (no copulatiu)
Sempre ésun CN, o sigui un adjectiu o un sintagma adjectival, o un participi en funció adjectiva,o un SPrep (CN).
El CPred mai és un adverbi ni un sintagma adverbial.
Les estructures del CPred poden ser:SN: «Considerava aquell seu amic un pobre home»
Adjectiu o participi: «En Carles s'ha tornat antipàtic», «Hem quedat bocabadats»
Preposició (per/de/com (a) + SN): «L'han pres per espia», «Latracten de reina», «El vol com a soci»
Preposició + oració subordinada substantiva: «M'han pres pel que no sóc».

No s'ha de confondre el complement predicatiu amb un CN com La casa blanca es vaensorrar, ja que no fa referència al verb sinó només al nom al qual acompanya casa.
Proves per no confondre el complement predicatiu amb el complement circumstancial de manera ni amb l'atribut:
S'ha demirar si és un sintagma adjectival o verbal.
S'ha de comprovar si el verb és copulatiu(ser, estar o semblar) o predicatiu (la resta de verbs).
Si el verb és copulatiu el sintagma adjectival queacompanyi al verb serà un atribut.
Ex. L'Anna és una noia molt intel·ligent.
Si el verb és predicatiu s'ha de fer la prova de concordança, és a dir, hem de passar el verb i el subjecte al singular oal plural depenent de la situació en la qual es trobin.
Ex. Els nens fan els deures tranquils.
El nen fa els deures tranquil Tranquil i tranquils són el complement predicatiu de l'oració.
Si hiha un complement que, aparentment, pot ser un complement predicatiu, per comprovar si ho és o no fem la prova del punt número 4. Si aquest no varia serà un complement circumstancial de manera. A...