Concepciones del universo

CMC

La teoria de la generació espontània (també coneguda com arquebiosis o abiogénesis) és una antiga teoria biològica que sostenia que certes formes de vida (animal i vegetal) sorgeixen demanera espontània a partir ja sigui de matèria orgànica, inorgànica o d'una combinació de les mateixes.

Creença profundament arrelada des de l'antiguitat ja que va ser descrita per Aristòtil, despréssustentada i admesa per pensadors com Descartes, Bacon o Newton, va començar a ser objectada al segle XVII. Avui dia la comunitat científica considera que aquesta teoria està plenament refutada.Diversos experiments es van realitzar des de l'any 1668 en virtut de trobar respostes fins que Louis Pasteur va demostrar definitivament a mitjans del Segle XIX que la teoria de la generació espontània ésuna fal·làcia, postulant la llei de la biogènesi, que estableix que tot ésser viu prové de altre ésser viu ja existent.

Un dels homes que va qüestionar l'origen de la vida va ser el filòsof grecAristòtil, qui creia que la vida podria haver aparegut de forma espontània. La hipòtesi de la generació espontània aborda la idea que la matèria no vivent pot originar vida per si mateixa. Aristòtilpensava que algunes porcions de matèria contenen un "principi actiu" i que gràcies a ell i en certes condicions adequades podien produir un ésser viu. Aquest principi actiu es compara amb el concepted'energia, la qual es considera com una capacitat per a l'acció. Segons Aristòtil, l'ou posseïa aquest principi actiu, el qual dirigir una sèrie d'esdeveniments que podia originar la vida, de manera quel'ou de la gallina tenia un principi actiu que el convertia en pollastre, l'ou de peix el convertia en peix, i així successivament. També es va creure que les escombraries o elements en descomposiciópodien produir organismes vius, quan actualment se sap que els cucs que es desenvolupen a les escombraries són larves d'insectes. Pero en aquella época era la teoria més aceptada (inclús per...