Connectors

CONNECTORS: Classificació [M.J. Cuenca i Bromera, 2003]

Els connectors textuals manifesten una relació semàntica distribuïble en quatre significats generals: addició, disjunció, contrasti conseqüència. Aquestes diverses relacions afecten tant el nivell lògic (els continguts de les proposicions) com el procedimental (l’estructura del discurs). Classifiquem els connectors en quatre grups amb elssubgrups corresponents:

CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER A ESTRUCTURAR IDEES
Aquest connectors són bàsicament les conjuncions de la gramàtica tradicional. Serveixen per establir relacions logico-semàntiques entre les frases i, per tant, encadenen les informacions que hi apareixen. Així doncs, el fet que els connectors explicitin la relació semàntica que hi ha entre les diferents oracions facilitala interpretació del text. D'altra banda, també podem afirmar que aquest tipus de connectors posen de manifest relacions de coherència entre les idees, ja que en els casos en els quals hi ha més d'una interpretació possible, el connectors textuals concreten i expliciten la relació semàntica adequada en aquell context determinat.

1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informacióen el discurs.

a. Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
b. Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...
c. Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi,en primer lloc, en segon lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn...d. Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsit
e. Especificació (en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
f. Generalització: en general, generalment...
g. Intensificació: i encara més, més encara, a més –a més-...

2. Connectors disjuntius: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte totalment o parcialment.a. Reformulació: és a dir, o siga, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu...
b. Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall d’exemple, així...
c. Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total...

3. Connectors contrastius: indiquen algun tipus decontrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.

a. Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...
b. Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, siga com siga, però, per això, al capdavall, comptat i debatut, total...
c. Restrictius: si mésno, almenys, més aviat.
d. Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari...
e. Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...

4. Connectors consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.

a. Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment, ...)
b. Conclusió: endefinitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...)
CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER A ESTRUCTURAR UN TEXT
Els connectors que s'utilitzen per estructurar un text són aquells que serveixen per marcar el fil conductor del discurs i distribuir la informació, ja sigui introduint un aspecte o punt nou del tema que es tracta, o bé fent èmfasi en una idea jaesmentada. A diferència dels connectors que estructuren idees, afecten un fragment relativament extens del text (un paràgraf, un apartat, un grup d'oracions, etc.) i, d'aquesta manera organitzen el contingut discursiu en diverses parts interrelacionades i, per tant, tenen una incidència directa en la cohesió del text.
Bàsicament, aquest tipus de connectors es poden agrupar en tres grups...