Conte de la tardor

LA TARDOR:

Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Un dia, mentre jugava pel jardí de casa es va trobar una cosa amagada sota les herbes. Què deu seraixò? Es va preguntar en Pau. Sense pensar-ho dues vegades va agafar la caixa i va entrar corrents a casa. Àvi, àvi, mira el que he trobat al jardí! Va dir elPau. De sobte van obrir la caixa i es van endinsar dins el marevellós món de les estacions. El seu viatge començava el 22 de setembre amb la visita a laTardor.

Durant aquest viatge, el seu àvi li explica a en Pau moltíssimes coses sobre la Tardor. Mentres anaven caminant pel bosc, en Pau va veure que hi haviamoltes fulles a terra, i que alguns arbres estaven despullats. Li va preguntar al seu àvi perquè aquests arbres estaven així, i ell va respondre que era perquè ala Tardor les fulles dels àrbres cauen. Després, en Pau i l’àvi es van posar a jugar i mentre en Pau s’amagava va trobar una gran pila de bolets i castanyes.En veure això, va sortir corrents amb les mans plenes d’aquests aliments i li va ensenyar a l’àvi. L’àvi li va dir que aquests aliments nèixien sempre a laTardor, però que no eren els únics. Perquè en Pau conegués quins eren els fruits i vegetals típics de la Tardor, van anar al mercat que hi havia al final d’aquestcamí. Allà, van comprar albergínes, magranes, raïm i mandarines.

Un cop acabat el seu viatge, van tornar a casa per portar-li a l’àvia tot allò que haviencomprat. Tots junts van decidir celebrar el dia de la castanyada. L’àvia es va disfraçar de castanyera, l’àvi torrava les castanyes i en Pau se les menjava.