Conte De St

Conte de St.Jordi
Sortia al carrer, com cada mati, per fer la meva caminada. Visc a figueres, la meva ciutat. La ciutat on havia nascut, crescut i on havia fet els meus estudis de l’art. Figueresera una ciutat tranquil·la, noble , on mai havia passat res extravagant.
Estava fent la meva ruta diària, mirant el paisatge del qual mai em cansava d’olorar i de gaudir de la seva tendresa.
Algo haviacanviat en el passeig. En una punta hi havia una construcció enorme, que per la seva forma vaig deduir que eren unes obres per modificar el passeig . Un fet molt poc habitual en aquella part del món,però en altres. Me la vaig quedar mirant una llarga estona, quan vaig veure que un objecte queia a la meva llunyania. No li vaig fer massa cas, i vaig seguir amb el meu pas oblidant el que havia vist.Però quan vaig arribar al lloc on havia succeït la caiguda, hem vaig donar compte de que al terra havia un treballador que semblava ferit. Llavors vaig entendre que la cosa que havia caigut era untreballador.
El primer que hem va venir al cap va ser baixar on estava el ferit i ajudar-lo, però vaig veure que estava interdit per mi i per qualsevol passejant d’entrar dins del recinte de lesobres. A conseqüència d’això vaig cridar a un obrer més, que el va portar fins on era jo . El obrer em van agraïir que els hagués avisat i el vaig acompanyar fins on estava el cotxe d’un d’ells, i totseguit, van anar cames ajudeu-me a veure un metge ja que el ferit estava bastes condicions. En aquell moment hem vaig sentir una persona afortunada, ja que jo no tenia que estar a les sis de la matinadaconstruint cases o edificis per altres persones, que provablement mai acabaria coneixent, ni tenint contacte.
Vaig seguir caminant, amb pas ferm, en direcció al meu domicili on vivia, quan de sobtevaig veure un cavallet de pintura que hem va sorprendre, i al darrere una persona que semblava mes aviat un home que una dona. A propòsit vaig seguir caminant cent metres, i vaig donar una volta de...