Contes Per A Nens I Nenes Políticament Correctes

CONTES PER A NENS I NENES POLITICAMENT CORRECTES.
JAMES FINN GARNER.VALENCIÀ

Contes per a nens i nenes politicament correctes , per l’autor James Finn Garner. Aquest llibre ens presenta, el típic conte de tota la vida contades de manera mes didàctida i destacant sobre tot que nos siguin sexists i discriminadors. Aquestllibre pertnya al génere narratiu perque ens conta contes i apareix un narrador omniscient, en tercera persona.
A continució vaig a resumir cada capitol del llibre.
Capitulo 1. La caputxeta vermella.
Hi havia una vegada una jove que es cridava Caputxa Vermella i vivía a la vora d'un bosc. Un dia sa mare li va dir que es fora a portar-li a la seva àvia menjar sa, no perque fossi una dona, sino, perque fer-ho era generós. La Cauputxa Vermella es va anar al bosc i es va trobar amb un llop que li va dir que no era segur per a una noia caminar pel bosc sola, la Caputxa li va dir que s'equivocaba però que ignoraba el comentari sexista per que la seua condició de marginat la obligat a pensar això. La caputxa va seguir el seu camí pero el llop va arribar abans a la casa de la àvia, se lava menjar , cosa normal per a un llop carnívorn. Es va posar la roba de l’àvia i se va ficar al llit. Quan la Caputxa Vermella va arribar i va veure a l’àvia, se va adornar de que les seues proporcions no eres les normals de l’àvia. Així que el llop es va llançar a devorarla, de sobte va aparèixer un company tècnic en carburant forestal i va intentar intervenir. La Caputxa Vermella va es va enfadarmolt, li va dir que era un sexista i un discriminador d'especies animals i va dir que ells podien resoldre els seus problemes sols. De sobte va saltar l'àvia de la boca del llop i li va tallar el coll al forestal. Finalment l’àvia, la Caputxa Vermella i el llop es van solidaritzar i van crear una comunitat basada en el respecte i la cooperación i van ser feliços per sempre.
Moraleja: Les donespoden ser fortes, no tenen perque defendre-les un home. Poden ser feliços i poden resoldre els problemes per elles mateixes.
Capítol 2. El vestit nou de l’emperador.
Aquest capítol tracta dún home que va ser sastre i es va anar a un país estranger. Aquest home abusava molt de l’alcohol, invaia l’espai de les cambreres i explicava histories plens de perjudicis sobre treballador noespecialitzats. El company hosteler va avisar a la policia i la policia el va posar frent a l’emperador. El sastre se va adonar de que l'emperador era un home presumit i donava evidencia de discapacitat cultural.Axí que es va aprofitar y li va a dir a l’emperador de fer-li un nou vestuari que nomes poden ver certes persones. L’emperador va aceptar i li va concedir el desig. Evidenmet aquella roba noexisteix.El sastre volia enganyar i estafar a l’emperador. Fa fer creure a l’emperador que tallava i cosia peces que no existien. El sastre va anunciar que havia terminat la vestimenta i va posar al l’emperador nu com va nàixer. L’emperador feia com que veia aquella vestimenta políticament correcta i va manar que fessen un desfil per exhibir la nova ''vestimenta''. La gent va dir: - L’emperador vadespullat! .I algú va dir - No va despullat, sols que l’emperador da una opció d'anar vestit o no -. I tot el mon va cridar bravo, i es van traure la roba. El regne va ser un lloc on podies anar vestit o no.
Moraleja: Cadascú te dret a fer el que vulga amb la seva vida i com vestir. I no té perque agradar als demés.
Capitol 3. Els tres Porquets.
Hi havia una vegada tres porquets que vivien en...