Copansss

Dubai i Corea del Nord, dues societats amb dos models bastant contradictoris entre ells, el primer, caracteritzat per la seva gran ambició, ha sofert un gran creixement socio-econòmic gràcies,sobretot, amb l’expansió del sector immobiliari, a tot això cal sumar-li la manca de drets del treball i del no pagament d’impostos, factors que expliquen aquest creixement, rapidíssim, en poc temps. Enquan a Corea, trobem que és un país governat per un socialisme hermètic, que es manté amb un règim dictatorial, absolutista i autàrquica. També, compartint trets amb Dubai, no té una legislació laboral,sumat a unes condicions de treball inexistents, tot justificat amb la reunificació de les dues Corees.
Seguint amb la política, Dubai és governada per un xeic àrab i alhora una de les persones mésriques del món, que ha dut a terme una gran organització i planificació econòmica del seu capital. Corea del Nord, en canvi, es un país totalment militaritzat, amb una privatització dels drets queafecten a la llibertat i la igualtat per tal d’exercir el màxim control a la societat i amb zero llibertat de pensament individual, tot acompanyat amb l’aplicació d’una política de terror, amb penes depresó i mort.
La cultura de Corea es mou a través d’una sola figura: el General, líder de tots els coreans i que tots els coreans idealitzen. Aquesta idealització del seu líder ve donada per la granpropaganda que se’n fa d’ell, de la pàtria i dels símbols nacionals. Podríem dir que la seva identitat com a país va estretament relacionada amb la identitat del líder i de la pàtria. Dubai, té unsistema de valors i creences molt profunds i molt integrats en les famílies i en la societat en general. Aquests valors, que són els de líder, els de número u, superació constant. Són una sèrie de valorsque ens mostren les ambicions econòmiques d’expansionisme de Dubai a altres territoris i continents.
Tractant les desigualtats en ambdós països, podem dir que a Corea del Nord la classe perjudicada...