cosas

"Els bojos són captaires de la serenitat"

La bogeria es definida per aquells que no tenen poder dins la societat, aquests, s’encarreguen de definir el que es normal i el que no ho és. Així dons, aquesta definició de bogeria que es fa socialment, serà la que determinarà qui es normal i qui està boig, i per tant, qui esta aïllat tractat per aquest fet. El que es bogeria per uns pot no ser-hopels altres i a l’invers, segons la societat en la que es viu. Si no hi ha societat que defineixi que és bogeria i com es manifesta en el sí…no existeix. Si no hi ha això ve definit socialment. El poder determinaria la bogeria, la normalitat i el coneixement.

El terme bogeria, per el meu aparer, és força comú en la nostra parla popular. De fet, moltes vegades abans de parar-nos a pensar què lipassa realment a una persona que sembla fer gestos estranys o que està "parlant sola", recorrem a la tan coneguda expressió "aquest està boig", però, encara en els nostres dies, ningú sembla tenir clar què significa aquesta paraula, o si més no quins trastorns engloba.

En general, la paraula bogeria s'ha utilitzat per classificar aquelles persones que mostraven comportaments desviats de lesnormes socials. En aquest cas, desviar-se de la norma s'entendria com sortir una mica del que la majoria de les persones fan o pensen, de la seva forma d'entendre i relacionar-se amb el món. Però, qui ens diu que a la normalitat no hi ha un punt de bogeria? Hi ha algú completament normal o que sigui el prototip perfecte de la normalitat?

El mot "bogeria", per tant, estaria molt relacionat amb elterme "delirar" (del llatí delirare, sortir del solc recte). Eren llavors els que sentien veus, que realitzaven actes estranys o que raonaven d'una manera poc comuna, els que eren catalogats com bojos, i era gairebé millor no acostar-s'hi.

Des del nostre punt de vista, és obvi que s'han descrit multitud de trastorns mentals, cadascun d'ells amb els seus respectius símptomes i el seu determinatgrau de gravetat. No obstant això, encara que s'ha tendit a relacionar a l'esquizofrènia amb la bogeria, tampoc sembla del tot clar que això sigui així. Simplement, sembla que les seves dramàtiques i vistoses manifestacions són les que ens acosten més a parlar d'aquestes persones com "boges", encara que si tornem a la definició de bogeria com a pròpia d'aquella persona la conducta o els seuspensaments es surten del normal, sembla ser que molts més individus estarien involucrats. Així, les persones greument deprimides, les tremendament ansioses, les que pateixen fòbies o fins i tot les que pateixen d'insomni també haurien de ser etiquetades de boges. Al cap i a la fi, només petits percentatges de la població componen aquests grups en relació a la resta de persones que no les pateixen.Molts artistes de la talla de Salvador Dalí o Leonardo da Vinci també van ser considerats per molts com bojos. La seva aportació creativa a la societat va ser inqüestionable, però tot i així no semblaven ser del tot entenimentats.

Lamentablement, la idea de cridar boig a qualsevol persona que plantegi idees noves, que sigui capaç de donar nous usos a les coses o que mostri esperances en projectesque per a la majoria semblen absurds, està molt estesa entre nosaltres. És com si d'alguna manera no se'ns permetés somiar, lluitar o innovar, com si sortir de "el que tothom fa, o pensa" fora més no estúpid o una mera fantasia.

El cas és que, sigui com sigui, les etiquetes que posem als altres no haurien d'existir. Encara que algunes persones puguin patir esquizofrènia, depressió o trastornsde la personalitat, el que realment fa d'elles persones trastornades no és més que la limitació i el dany real que els causa la malaltia en el seu dia a dia. Per això, potser no hauríem menysprear el que aquestes persones estan disposades a aportar, o si més no caure en l'error de catalogar com "boges". Al cap ia la fi, com diu el famós refrany, "de poetes i de bojos, tots tenim una mica ..."...