Crítica sobre escultura, por theodor adorno y wittgenstein

SegonsTheodorADORNO

Les arrels mortes de l´art

Aquests quatre arbres de corbades formes, contrasten amb els angles rectes dels edificis que els envolten. Com més impressiona es quan hom camina entre els seus troncs i alça la mirada al cel, llavors es quan l´aplastant visió de l´horror inhumà t´envaeig. Arbres exempts de tota essència orgànica que ens retornen la visió tràgica que Dubuffetens vol mostrar. La imatge d´una criatura grotesca, una entre un conjunt de peces anomenat per l´artista, l´Hourloupe. “L´art rés té a veure amb l´estètic, l´estètic es un accessori que ha de ser eliminat” i en Els quatre arbres aquesta afirmació es dota de força. Malauradament “la industria cultural és la més refinada forma de dominació al servei de la opressió”, no entraria doncs aquesta obradins de la mateixa? Val la pena pensar-hi. L´art de Dubuffet té un component historicista, per a mi “les veritables obres d´art son aquelles capaces de carregar amb el contingut històric d´una època”. És d´aquesta forma que es converteixen en mediacions d´aquest coneixement. Dubuffet treballa per que a les seves creacions prevalgui l´espontaneitat i l´instint per sobre de la raó i la formaciótècnica. Aquest artista supera la seva condició individual i expresa les potencialitats d´un subjecte més ampli, col.lectiu i social”. Així Dubuffet diu que “l´art parla a la ment i no als ulls”. Es pot dir que Dubuffet, reivindica l´art sense normes, ni tècniques ni materials preestablerts per institucions artístiques, Dubuffet treballa manifestacions artistiques portades a terme per pacientspsiquiàtrics, però al fer-ho, al reivindicar una injusticia social, la de no permetre per part d´institucions que es concebi l´art com una cosa lliure i totalment creativa, Dubuffet “entra en complicitat amb el sistema social contra el que suposadament lluita” doncs les seves obres son la més clara evidència de l´atrocitat i pertorbació d´aquestes ments creadores. Tot i això, al ser hermètic, el seu art ésmolt més contundent des del punt de vista de la crítica social”.

Si mirem l´art com objecte de consum, que és com el sabem mirar, llavors no hi ha lloc per trobar el resplendor estètic, al que tantes vegades i falsament fem alusió. Embolicats en aquest gaudir de la mercaderia, Nova York es suma com la que més, a la barbàrie de l´època de la superproducció, prenent molt en compte el valor de l´usdels béns. Es aquesta mirada amb ulls consumistes la que Dubuffet reprova, i amb la seva obra Els quatre arbres reivindica el seu art marginal. En Els quatre arbres, com en totes les seves obres, Dubuffet tracta de rescatar l´art de tota restricció cultural y socioeconómica. Dubuffet diu recórrer a registres de la vida quotidiana i no a registres aliens com es venia fent. Aquest artista, en elseu art marginal, com jo amb la meva filosofia, tracta de reflexar un art de posguerra, les profundes seqüeles de la injusticia i el mal. “Escriure sobre poesía després d´Auschwitz es una barbàrie”, després de tant horror es impossible mostrar bellesa, per això Dubuffet rebutja, encertadament, la bellesa en l´art.

BIBLIOGRAFÍA -Prismas Theodor Adorno INTERNETGRAFÍA -Teoría Estética Theodor AdornoSegonsLudwingWITTGENSTEIN

Antítesi d´ètica i d´estètica

mala voluntat, de la mateixa forma que per a l´home feliç el món és diferent, té diferent significat que per l´home infeliç”. En les diferents formes de vida, com en l´art, entra en joc allò que dona sentit a la vida, una mirada nova sobre el món i les seves particularitats. Llavors, enteneu que l´estètica és allò tan subjectiu comexempt de regles i normes. Parlaré doncs aqui del que és “correcte” i no pas del que és “bell”, doncs crec que “al regne de l´art” les obres no juguen al joc de les experiències, plaents no plaents. Koons deixa la seva empremta crítica i burleta de l´època consumista en aquest com en tots els seus treballs. Exalta el que és superflu de forma contundent, a la seva manera, és clar De totes...