Crítica

Comentari 1 lingüística ’’, aprofitem per a dir
que el títol és temàtic ja que ens mostra el tema del document i té relació amb el mateix.
Així doncs, com ja han dit, el tema del text és la impossible cohesió lingüística, entre les
llengües que conviuen en un territori on una d’elles és la nacional, d’un estat plurilingüe, i
l’altra la regional o vernàcula o materna, que anomenem minoritzada.D’aquesta manera podem dir que el text està organitzat en tres parts o paràgrafs. El primer
d’ells, és una introducció del tema: no es pot “crear’’ una cohesió entre dues llengües, si no
és en un món utòpic, idealitzat. El següent apartat mostra com fem d’una llengua d’un
territori una variable social, és a dir, fem la llengua com a mostra. Pel que fa al tercer
paràgraf que és el més extens,trobem que és en ell on es desenvolupa tot el cos del discurs,
ja que amb l’exemple dels immigrants d’una terra, es mostra o s’explica més detalladament,
el fenomen que hi té lloc: els estrangers adopten la llengua del país si volen sobreviure.
Una vegada establertes les parts, localitzem la idea principal al primer paràgraf, on exposa
que no es pot obtenir un equilibri entre dues llengües enun mateix territori; només és una
utopia. Per tant s’observa que l’esquema seguit pel text, és analitzant ja que, primer esposa
la idea principal i més endavant desenvolupa idees secundàries ajudades d’un exemple (els
immigrants). Amb açò també diem que, l’exemple, serveix d’argumentació que reforça la
tesi o idea principal.
Posem ara aspectes principals del text, el document proposat, estracta d’un document
expositivoargumentatiu, perquè mostra una part expositiva on ens expliquen un fet (la
primera part o paràgraf) i una segona part argumentativa que reforça la tesi defensada al
primer apartat, la part argumentativa correspon a l’últim paràgraf que, com ja hem
mencionat abans, conté la idea principal.
El gènere del mateix és un article acadèmic on dóna l’opinió Jesús Tusón,autor de llibres
com Mal de llengües i Històries naturals de la paraula. Direm que és un article d’assaig perquè
l’escriptor està donant el seu punt de vista sobre un tema, alhora que l’argumenta. A més
l’àmbit d’ús és l’acadèmic ja que està extret del llibre Patrimoni natural.
Pel que fa la modalitat oracional predominant direm que és l’enunciativa, exemples clars
són: “queda per consideraruna qüestio també… en aquests temps nostres” (línia 13) o “És
davant d’aquesta situació… pròpia del territori” (línia 7); encara que existeixen un parell
d’oracions interrogatives però que són interrogacions retòriques (de resposta que no
s’espera) com, per exemple: “Cohesió en dues llengües?” (línia 1) o “Faran seva aquesta
llengua.... de quin cantó caurà? (línia 22). A més, cal dir que lafunció lingüística dominant
és la referencial ja que, les oracions predominants són les enunciatives, característiques
d’aquesta funció.

Tractarem també, l’ús dels verbs. N’existeixen diversos en primera persona del plural:
“Trobem”(línia 1), “Convidarem” (línia 2), “ens donen” (línia 2) que són emprats per tal de
fer referència a ell mateix i així pot incloure’s al text. Cal destacar queprincipalment
s’observa l’ús d’un present atemporal que serveix per a referir-se al tema encara que no siga
en aquest moment precís.
Pel que fa al registre, el que s’empra en el discurs és un registre formal, estàndard
comprensible per als lectors, encara que, hi apareixen alguns instants en els quals, el registre
baixa de formal a col·loquial, degut al fet que s’empra un to irònic; exempled’açò és: “Si en
el regne de la utopia, les llengües que trobem en un territori se situessin al mateix nivell
funcional, potser si” (línies 1-2) o com el cas de: “D’un poquet global: papers i estabilitat”
(linea 23). A més, quan realitza les interrogacions retòriques també es un símbol de
col·loquialisme.
Tractats aquests punts, incidim ara en la modalització del text. El document presenta...