Creación De Un Texto Narrativo

Víctor Català, Drames rurals

1 CONTEXTUALITZACIÓ

Pseudònim de Caterina Albert i Paradís, l’escriptora més rellevant de la narrativa modernista.
2.1 La concreció del dualisme modernista
«En Met de les Conques» creació univers femení, el de les Conques, com si es tractés d’una escena de les bruixes de Salem. Victor vol situar el marc inicial en la categoria del símbol. El cor de donesinicial és reforçat per l’anònim cor de «la gent» per tal d’individualitzar la presentació del protagonista. Aquest dualisme en la construcció dels personatges harmonitza amb el dualisme filosòfic que predomina al llarg de tot el recull. Subratlla la dimensió dramàtica, i tràgica, del context del protagonista, a la manera de les tragèdies clàssiques. Aquest recurs narratiu que utilitza tècniquesteatrals el podrem observar al llarg de totes les històries. D’entrada tenim la insinuació d’una estructura dual: l’«aparició» d’en Met nadó es produeix en tornar de l’església. Imposa visió tràgica. La idea del maligne és presentada ben al principi amb «la idea de l’íncubus»: en Met és vist per «la gent» com el resultat de la relació d’un dimoni amb la conca. Aquesta idea de malignitat convé devincular-la amb els elements que es relacionen amb el Destí. El sentit de «deshumanització» de la humanitat es veu en el fet que en Met nen sigui associat a un cuc. L’animalització del personatge és clara i també la seva vinculació estreta amb la terra; se’ns presenta «rebolcant-se al bat del sol, enmig de la pols resseca» i com «un animaló empestat». El punt de partida del viatge del protagonista és laterra mateixa, totalment animalitzada i desespiritualitzada. El concepte mateix d’infantesa és eliminat.(punt important) Una el·lipsi narrativa de catorze anys ens fa plasmar la idea de l’isolament social i del procés d’individualització inorgànic del protagonista. La manca de coixí emotiu construeix un ésser aïllat i amb una fesomia revinguda: tots els seus trets físics són una negació de lavida (és una «figura despellingada per la vida», «sense una filagarsa de polpa», té el «cap menut, el cabell destenyit i escàs»...). Els atributs de la intel·ligència són disminuïts i el símbol dels ulls, es converteixen en una «mirada vagarosa» que mostra «un cervell blanc i fred com un tros de marbre». En Met és, en aquest moment, un individu sense vida espiritual ni emotiva, sense possibilitat deconsciència. Víctor Català és conscient que la creació d’aquest personatge ha d’estar en sintonia amb les teories modernistes i regeneracionistes del moment.. L’arribada d’un predicador és una altra part. Ara l’espai de l’acció se centra en l’església i el narrador es concentra en les paraules del predicador i en els efectes sobre en Met. El lloc del protagonista continua essent «en terra», peròde l’església. Aquest és un element substancial per veure el procés que iniciarà el protagonista. I és fonamental el paper i el poder de la paraula del predicador: en el discurs reportat, sota el control total del narrador, es crea novament un dualisme concretat en el bé i el mal, el cel i l’infern, el cos i l’ànima, el pecat i la virtut. Les paraules del rector actuen com una amanyagament sensitiusobre els «animalets feiners» i, sobretot, en la poca ànima d’en Met. En Met entra en un procés de «consciència» que el portarà al calvari i a la mort, com si es tractés d’una narració mística. Aquesta «consciència» es produeix en la foscor de l’església, quan tothom és fora. I aquesta foscor és ella mateixa un símbol de la incomprensió del protagonista de la «consciència» de la paraula. Començala visió d’en Met des de la foscor mateixa, des de l’«ombra». En Met agafa un procés d’identificació amb la figura de Jesús i descobreix el món de l’emocionalitat que li mancava per esdevenir un individu complet. Aquest descobriment el diferencia de la resta de «la gent» i, l’humanitza. Peregrinació :context alucinació. Mostra de la poca productivitat social i intel·lectual del viatge. La...