Creativitat lexica en el catala: metafora i metonimia

 assignatura:







La creativitat lèxica en català.
El procés de formació de mots.
La metàfora i la metonímia.

Alumnes:


Profesor:LEXICOLOGIA I SEMÀNTICA CATALANA

ÍndEX

INTRODUCCIÓ

I. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE MOTS
1. 1- La derivació.
1. 2- La conversió.
1. 3- La composició.
II. LA METÀFORA I LA METONÍMIA
2.1- La metáfora.
2.2- La metonímia.
2.3- Lalexicalització de la matàfora i al metonímia.
2.4- La metàfora i metonímia als mitjans de comunicació actuals.
III. CONCLUSIONS

BIBLIOGRAFIA

ANNEX:
Article 1: Separats per una llengua comuna.
Article 2: Exuberància
Article 3: Refer Catalunya ecològicament






INTRODUCCIÓ
El procés seguit per abordar el tema que ens ocupa, consisteix en unaprimera aproximació teòrica per tal de presentar l’objecte d’estudi del nostre treball de recerca: els processos de formació de mots. La metàfora i la metonímia. Per tal d’aplicar els continguts tractats al tema, es farà una classificació d’aquells mots formats mitjançant les regles de derivació, composició i conversió i de les metàfores i metonímies. Tots aquests, extrets de la premsa escrita,concretament, s’analitzaran tres articles d’opinió del diari Avui (annexats al final del treball).
Iniciarem el tema, definint el concepte de lexicologia: aquesta és la ciència que s’ocupa de l’anàlisi de les diferents lexies que conformen el vocabulari d’una llengua. Dins del camp de la lexicologia ocupa una bona part l’estudi de tots aquells fenòmens que es produeixen en el procés de creaciód’elements lèxics nous, és a dir, les regles que en cada llengua s’estableixen en la formació dels mots, a partir dels monemes que els integren. La lexicologia, doncs, analitza les paraules, tot tenint en compte les relacions que s’hi estableixen entre els formants, la significació que hi aporten i la funció sintàctica que hi realitzen.
Dos són els procediments – segons Teresa Cabré i gemma Rigau –mitjançant els quals les llengües han generat i generen nous elements lèxics: un de caràcter morfològic, la derivació i un de caràcter sintàctic, la composició.
Per altra banda, entre els processos de creació lèxica trobem dos fenòmens molt significatius que il·lustren els innumerables recursos creatius de què disposa la llengua per al seu creixement i evolució. Es tracta de la metàfora i lametonímia.
Aquests fenòmens estan relacionats en certa manera. No obstant això, són molt diferents quant a com relacionen els elements que els composen.

1. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE MOTS.
Al següent apartat del treball, estudiarem els processos de formació de mots. Es tracta de diferent mecanismes que permeten obtenir noves unitats lèxiques a partir d’altres unitats lèxiques ja existents.Tenint en compte els components morfològics de les noves unitats lèxiques, es pot establir una clara distinció entre els dos grans processos de formació de mots: la derivació i la composició. En el primer cas, la nova unitat lèxica consta d’una única arrel, mentre que en el segon en té més d’una. La derivació pròpiament dita, d’altra banda, es distingeix de la derivació impròpia o conversió, jaque aquesta darrera consisteix en un procés no afixal.
1.1- La derivació
La derivació és el procés que permet obtenir noves unitats lèxiques mitjançant l’adjunció d’un afix a un radical. El conjunt de tots els mots formats per derivació d’un radical comú és una família de mots. Tenint en compte la posició que ocupa l’afix respecte del radical, els afixos es classifiquen en prefixos, quan s’hi...