Criónica

Introducció

L’origen etimològic de la paraula criònica prové del grec Kryos, fred en grec. La pràctica de la criònica té com a objectiu preservar un ésser viu a temperatures criogèniques (la temperatura d’ebullició del nitrogen líquid) amb l’esperança de que amb una ciència futura pugui curar la malaltia o malalties d’aquest ésser viu. Actualment, aquesta pràctica només es pot dur a terme enpersones o animals considerats clínicament morts (aturada cardíaca). Això és degut a que la criònica no és reconeguda com a una pràctica mèdica.
La criònica es basa en alguns fonaments:
Les baixes temperatures poden aturar els processos metabòlics. Una temperatura suficientment baixa pot arribar a aturar els processos químics durant llargs períodes de temps.
La formació de plaques de gel dinsde l’organisme es pot evitar mitjançant substàncies semblants als anticongelants, com per exemple el glicerol o el dimetilsulfòxid (DMSO).
Legalment mort no significa “irreversiblement mort”, això vol dir que no és un esdeveniment, és un procés que tarda un temps en acabar (normalment amb la descomposició del cos).
Actualment, no es reversible el dany associat amb la preservació d’un cos a baixestemperatures. És té l’esperança de que en un futur es tindrà el coneixement i la tecnologia suficient per reanimar els cossos preservats i curar els seus defectes i/o malalties.

(breu explicació historia) L’origen de la criònica es remunta a l’any 1772, quan Benjamin Franklin va escriure una carta on exposava que els humans es podien arribar a conservar per poder viure més temps. Dos seglesmés tard, un professor de física, anomenat Robert Ettinger, proposà amb total convicció que els humans es podien conservar mitjançant la congelació. Ettinger promulgà una sèrie de moviments que acabaren convertint-lo en el pare de la criònica. Va fundar la segona organització, relacionada amb la criònica, més gran a escala mundial. L’any 1967 es va crio preservar per primera vegada a un ésser humà,el Dr. James Bedford1. La societat ni la comunitat científica van donar suport a aquest tipus de pràctiques i a més a més, hi van haver molts dèficits pressupostaris. Això propicià l’escàndol de Chatsworth2. Aquest fet va desprestigiar encara més a la criònica.

Avui en dia només hi ha una empresa coneguda que es dediqui a aquest tipus d’activitat, el seu nom és Alcor. L’empresa es va fundarl’any 1972, ubicada en Arizona (EE. UU.).

Utilitats realment viables
Encara no s’ha comprovat la viabilitat de la criònica en humans, ja que no s’ha descongelat cap persona encara. Per això, només és possible, legalment, duu a terme aquest procés després de la mort legal. Encara així, la criònica també s'utilitza per preservar òrgans i teixits (preservació hipotèrmica), esperma, òvuls, embrions icèl·lules mare.

Preservació d'òrgans i altres teixits
El principal objectiu per aquest tipus d'activitat és preservar òrgans per a que aquests no es facin malbé i no perdin les seves propietats.
Per poder duu a terme aquest procés, s'han d'arribar a temperatures molt baixes, a partir dels -140 ºC, atès que l'activitat metabòlica es paralitza a aquesta temperatura (Svante August Arrhenius3 vadesenvolupar una equació que demostrava que quant més baixa era la temperatura, més lentament es duien a terme les reaccions químiques). Hi ha un gran impediment alhora de criogenitzar el material biològic: la formació de cristalls d'aigua. Al descendir la temperatura, l'aigua travessa la temperatura de fusió i aquesta es solidifica formant cristalls d'aigua que acaben provocant la ruptura de lesestructures cel·lulars. Per a contrarestar aquest fenomen s'han de duu a terme dos procediments, un viable i l'altre encara no:
1. Descendir la temperatura a una velocitat molt elevada (superior a la velocitat usada per la vitrificació), amb la qual no donaria temps a formar-se cristalls d'aigua. La velocitat mínima hauria de ser 10^7 ºC per segon. Aquesta tècnica no és usada perquè encara no...