Cristales

La paraula cristall era utilitzada en l’Antiga Grècia i Roma per Teofast i Plini per fer referència al que actualment coneixem com a cristall de roca, una varietat de quars, que
farà referència atots els minerals que presenten una forma geomètrica. En els segles XVIII i XIX es van realitzar els treballs de Hooke, Huygens, Romé de l’Isle i Haüy, i van arribar a la següent definició macroscòpicade cristall: Cristall és tota substància homogènia, simètrica i anisotròpica. L’anisotropia d’un cristall vol dir que el seu comportament físic varia depenent de la direcció en la qual és mesurada iaixò està relacionat amb la diferent distribució dels àtoms en els diferents plans de la xarxa cristal·lina.
En la dècada del 1920 gràcies les aportacions de Röntgen i el seu estudi dels raig- X; deMax van Lauë i el seu estudi de la difracció dels rajos-X en cristalls; i gràcies a William Henry Bragg i el seu fill per la formulació de la llei de Bragg que governa la difracció dels rajos-X en lamatèria cristal·lina, es va poder avançar molt en la comprensió dels cristalls. Gràcies a la
En el Renaixement, s’amplia el seu significat,
I farà referència a tots els minerals que presenten unaforma geomètrica. En els segles XVIII i XIX es van realitzar els treballs de Hooke, Huygens, Romé de l’Isle i Haüy, i van arribar a la següent definició macroscòpica de cristall: Cristall és totasubstància homogènia, simètrica i anisotròpica. L’anisotropia d’un cristall vol dir que el seu comportament físic varia depenent de la direcció en la qual és mesurada i això està relacionat amb la diferentdistribució dels àtoms en els diferents plans de la xarxa cristal·lina.
En la dècada del 1920 gràcies les aportacions de Röntgen i el seu estudi dels raig- X; de Max van Lauë i el seu estudi de ladifracció dels rajos-X en cristalls; i gràcies a William Henry Bragg i el seu fill per la formulació de la llei de Bragg que governa la difracció dels rajos-X en la matèria cristal·lina, es va poder...